Antoni Matabosch, exdelegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona, ha explicat aquest divendres que “una immatriculació és una inscripció d’un bé, com ara una casa o una Església, per primera vegada al Registre de la Propietat”. En una entrevista al programa ‘A primera hora’ de Ràdio Estel, ha aclarit que “el Registre de la Propietat es va crear l’any 1861 per posar ordre a totes les compravendes que es feien en aquell moment, malgrat que no era obligatori”. Matabosch ha recordat que “de fet, el 1861, estava prohibit inscriure els béns de l’Església, concretament tot el que eren temples de culte, perquè es considerava notòria i evident la propietat”. El també prevere ha afegit igualment que “aquesta norma ha estat vigent des del 1861 fins al 1998”, i que “totes les lleis d’Hisenda que hi ha hagut des de mitjans del segle XIX fins al 1998 no permetien immatricular els béns de l’Església”.
A partir de 1998, el govern de Jose María Aznar va dictar una norma que obligava a l’Església a immatricular els seus béns. Antoni Matabosch ha dit que es va fer “perquè, si no, hi hauria un greuge comparatiu amb altres registres de centres de culte d’altres confessions, que sí les havien d’immatricular”. Com diu la nota dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, Matabosch ha assegurat que “les immatriculacions s’han dut a terme després que, entre 1861 i 1998, no s’havien pogut inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples”. Un altre argument, segons l’exdelegat d’Economia, és que “el 1998 es va considerar inconstitucional aquesta prohibició, fet que va permetre registrar els béns fins al 2015, amb la forma legal d’inscripció per certificació”.
En un altre moment de l’entrevista a Ràdio Estel, Antoni Matabosch ha assegurat que “els immobles de l’arxidiòcesi de Barcelona estan tots immatriculats”, tot i que ha admès que “pot ser que alguna diòcesi no ho hagi fet bé”. Això sí, ha recordat que “una església és un bé cultural per al poble que va ser feta pels creients d’aquell poble i, per tant, no és propietat ni del rector ni del bisbe, sinó que hi és per al servei de la gent”. I en aquest sentit, ha afegit que “el poble es mostra a través de les seves institucions, tant civils com eclesiàstiques”. D’altra banda, Antoni Matabosch ha aclarit que “els diaris d’aquest divendres fan servir el verb ‘apropiar’ de manera indeguda perquè això vol dir ‘robar’”. El sacerdot ha conclòs que “hi ha coses que són evidents, com ara que les esglésies són serveis d’ús privat en termes generals”, i ha afirmat que, “en cada època, l’Església ha anat treballant obeint les lleis del moment i no s’ha apropiat mai de res”.
Recordem que els bisbes de Catalunya explicaven aquest dijous, en una nota, que “les deu diòcesis amb seu a Catalunya, que formen la Tarraconense, sempre han seguit el procés legal vigent, pel que fa al tema de les immatriculacions”, i que “no han actuat en cap moment de manera arbitrària”, alhora que “han documentat tot el que els constava com a propi”. Com a conclusió, l’Episcopat català puntualitza que “l’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu”. Aquest dijous, en roda de premsa, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat per la Consellera de Justícia, Ester Capella, presentava el mapa interactiu de bens immatriculats de l’Església, una qüestió que encara genera certa polèmica. D’altra banda, la nota de la Conferència Episcopal Tarraconense assegura que, en el cas de possibles errors en les immatriculacions, les diòcesis amb seu a Catalunya “estan obertes al diàleg amb els interessats i a resoldre-ho de forma amistosa”. Igualment recorda que, “si no hi hagués acord, sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents”.
Es pot escoltar AQUÍ (minut 29′) l’entrevista a Antoni Matabosch.
