Durant la inauguració del mundial de Qatar, la llotja de l’estadi va reunir les autoritats màximes de dos territoris enfrontats històricament: l’emir de Qatar i el príncep saudita Mohammed Bin Salman. Per situar-nos millor en la geopolítica de l’esport, el professor i investigador Moussa Bourekba respon al nostre setmanari.

Quines relacions té Qatar amb els seus veïns ?

Qatar es troba a la península aràbiga al bell mig d’un context geopolític molt complex, marcat des de fa més d’una dècada per la retirada gradual dels Estats Units respecte del seu compromís amb la regió, que està pivotant cap a Àsia amb el seu enfrontament cap a la Xina. Això ha provocat que diverses potències regionals competeixin pel lideratge: Turquia, Israel, Egipte (en menor mesura) i, sobretot, els grans: l’Iran i l’Aràbia Saudita. Qatar queda just al mig. És un país que ha invertit molt en diplomàcia i que parla tant amb l’Iran com amb l’Aràbia Saudita. Aquest context va provocar tensions, ja que Qatar, a més d’aquest hiperactivisme diplomàtic, durant la Primavera Àrab del 2011 va desplegar una estratègia amb el seu canal televisiu Al-Jazeera (que té 80 seus al món) i es va convertir en la veu del carrer àrab que demanava democràcia. A aquest canal, cal sumar-hi els contactes i vincles que tenen amb el moviment islamista Confraria de Germans Musulmans (considerada organització terrorista per Aràbia Saudita). Això va crear tensió als països de Golf (caracteritzats per un cert nivell d’autoritarisme) i règims autoritaris com l’Aràbia Saudita van començar a veure problemàtic Qatar i per això van promoure el 2017 l’embargament. L’objectiu era asfixiar l’economia qatariana i aquest bloqueig es va estendre fins a finals del 2020 i principis del 2021.

Per què Qatar organitza aquest Mundial?

Qatar a través de l’esport i altres eines intenta adquirir rellevància internacional per evitar que creixin les tensions que té amb els seus veïns (l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs) i no tractin d’envair-lo. L’esdeveniment del Mundial va encarat al seu objectiu: assegurar-ne la pervivència mitjançant la rellevància internacional. Si Qatar és al mapa, serà més difícil acabar amb ell.

Quins vincles hi ha entre l’emirat de Qatar i els talibans ?

No ho he estudiat, però sí que va tenir un paper essencial en la mediació entre el Departament d’Estat nord-americà i els talibans per negociar la sortida dels Estats Units i l’accés al poder dels talibans. De fet, Qatar va assessorar i va servir de plataforma logística per evacuar l’Afganistan.

A Ràdio Estel els professors universitaris i experts en l’Orient Mitjà, Eduard Soler i Lurdes Vidal, han coincidit amb el fet que el país s’està jugant la seva reputació al món amb la celebració del Mundial. Han detallat que no es tracta d’un blanqueig d’imatge, que el Qatar no s’ha amagat mai de ser el què és: una monarquia absolutista. Hi coincideix?

És cert que no amaguen la naturalesa del seu règim i no tenen per què, però sí que intenten projectar a través d’un esdeveniment com el Mundial la imatge de país modern, obert, que empodera les seves dones més que els veïns…, així tracten d’evidenciar les diferències en particular amb l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs. Qatar no ha estat mai una democràcia, però cal recordar que no és el primer país no democràtic a acollir una competició internacional (la seu anterior del Mundial va ser Rússia, just abans d’annexionar-se Crimea o els Jocs Olímpics de Pequín).

Maria Lozano, la responsable de comunicació d’Ajuda a l’Església Necessitada Internacional ens deia: “La crítica d’Occident té una barreja d’interessos propis, d’oportunisme i de manca de comprensió de la cultura i de respecte, fins i tot, a la idiosincràsia de l’altre”. Hi ha hipocresia en tot aquest discurs?

És cert que bona part de les crítiques que s’han fet a Qatar són indiscutibles (com tracten els migrants i altres qüestions). Una altra qüestió és el to, la intensitat i la temporalitat d’aquestes crítiques, aquí sí que hi ha hipocresia. Moltes crítiques tendeixen a obviar que l’estratègia del blanqueig de diners no és pas específica de Qatar, hi ha països veïns que fan exactament el mateix. Finalment, tinc la sensació que algunes crítiques, pel to, tenen connotacions arrogants, referint-s’hi com uns retrògrads que viuen sota una dictadura i pretenen formar part de la mateixa modernitat que nosaltres. Aquestes crítiques i debats revelen una tensió inevitable entre una estratègia que cerca el reconeixement, el prestigi internacional i projectar la imatge d’un país modern, combinat amb la consolidació de la identitat i el sistema qatarià, que està configurat amb els valors de l’islam conservador. Per exemple, està prohibida la promoció pública de l’homosexualitat, però a Qatar i altres països està prohibit, també, demostrar afecte a l’esfera pública.

Després del Mundial, els qatarians veuran canvis al país?

Continuaran la mateixa vida d’abans. És cert que hi havia una crítica i dubtes sobre la capacitat d’acollir aquest esdeveniment, d’acord amb la població i la mida del país. Fins ara estan demostrant fer-ho bé. Un cop passi el Mundial, continuaran orientant-se en l’economia: promoure el turisme cultural, fomentar inversions directes, atraure talent, tot això s’accelerarà. El Mundial actua com a catalitzador d’aquesta tendència.