Un proverbi xinès diu: “Si un problema té solució, per què preocupar-se?; i si no en té, per què preocupar-se?” Em va molt bé recordar aquest proverbi en aquests moments que estem vivint.

Quants problemes arribem a tenir al llarg del dia, de la setmana, dels mesos, de l’any! Els entesos diuen que els humans en tenim almenys 2 o 3. Així doncs, si és ben normal tenir-ne algun, per què hi donem tantes voltes…

Donar voltes als problemes vol dir entrar en una mena d’espiral, de forat negre, i depenent de la magnitud d’aquest, pots quedar absorbit i veure difícil la sortida. No és gens fàcil identificar el problema que ens porta a “preocupar-nos” i a allunyar-nos del present.

Sempre ens diuen que cal ocupar-nos del que hi ha ara, en aquest precís moment. Tal com l’acció ens indica “ocupar-nos” passa en el present, del que hi ha mentre estem vivint, i no passa per “preocupar-nos”, avançar els esdeveniments que encara han d’arribar.

Comparteixo la idea del filòsof André Comte-Sponville, que ens diu que l’home passa la vida esperant viure, perquè no viu.

“La ment és la causa del nostre sofriment”

ANNA M. RIFÀ SAIS (Responsable del programa “Escola Vedruna, Escola Atenta”)

Però, la nostra ment així està dissenyada, avançar-nos al futur o desplaçar-nos cap al passat. No vol de cap manera restar en el present. Ella vol divagar, vol anar d’un lloc a l’altre, sense que res l’aturi. I això ens porta a patir. La ment és la causa del nostre sofriment.

Per aquest motiu, és tant important entrenar la ment i convidar-la amb amabilitat a tornar al present. Com ho podem fer? Doncs buscant moments al dia per parar, atendre’ns i cuidar-nos. Moments on poder portar l’atenció al cos, a la respiració.

Aturar-se, respirar i adonar-se que la vida es manifesta a través de la respiració amb tota la seva bellesa i plenitud. I és en aquest precís instant quan t’adones que el problema és vist des d’una realitat totalment nova.