Només Déu és sant, però la novetat és que vol que nosaltresparticipem de la seva santedat. Vet aquí la més gran aspiració, el més gran desig.Però, quin desig crema en el meu interior? Quin desig pot expressar que cercouna nova orientació per a la meva vida? Jesús parla de «perfecció», en elsentit de «participar» de la mateixa santedat de Déu i ho diu així: «Sigueubons del tot, com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). O amb altresparaules: «Sigueu compassius com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36). Aquesta seràla nota identitària d’haver-se fet propi l’esperit de les benaurances.

La santedat a la vegada és un do. Som convidats a veure enla santedat un camí possible per a tots. Un sant no és un ésser estrany, nialgú que ha hagut de fugir del món, ni tampoc un superheroi. Els sants són decarn i ossos, amb les nostres mateixes preocupacions i immersions en larealitat de cada dia, com nosaltres. Els sants són models de referència per ala nostra vida, i que, seguint Jesús i l’Evangeli, ens diuen que tambénosaltres podem arribar allà on ells han arribat. Jesús sempre fa la invitació d’unamanera molt personal, i vol una resposta lliure que accepti les conseqüències:«Si vols ser perfecte…» (Mt 19,21). Hem d’introduir la lògica del despreniment,unida sempre a la perfecció que prové de l’amor, de donar la vida, de donar-sesolidàriament als altres, fins i tot, si cal, a renunciar a coses legítimes inecessàries.

Enmig del desconcert que provoca la pandèmia delCovid-19, la recerca de la santedat ha d’anar unida a treballar una normalitatevangèlica. Aquesta recuperació ha de contribuir que les decisions en el camp econòmici financer sorgeixin d’un esforç col·lectiu per reduir ostentació i despesasupèrflua, i oferir més oportunitats als qui s’ho passen malament. Preocupa imolt el sofriment de persones que pateixen l’atur i la progressiva manca derecursos de moltes famílies que ja no poden fer front a la seva precàriasituació. Jesús proposa la benaurança de la pobresa evangèlica en totes lesseves manifestacions: la senzillesa, la humilitat, la misericòrdia, lajustícia, la netedat de cor, el treball per la pau, la fortalesa enmig de lapersecució… És enmig d’aquesta situació que Jesús accepta el risc d’entregarla seva vida i proclamar amb força «Feliços!» marcant el camí a transitar i lesactituds a assumir (Mt 5,1-12). Els sants han entès aquest llenguatge, s’hanenamorat d’Ell i l’han seguit. I nosaltres?