“Aquesta imatge del nen Jesús no té un gran valor patrimonial, però el seu valor simbòlic és immens. Hi podem copsar un signe de reconciliació entre les persones i entre els pobles, l’anhel d’una humanitat unida per lluitar contra la tirania, la guerra, la injustícia…, un clam per la pau al món”, afirma Jordi Sacasas, arxiver i conservador de la basílica de Santa Maria del Pi, situada al bell mig del Barri Gòtic barceloní.
L’acte de restitució de l’anomenat “Jesuset de l’Olimpíada Popular” a l’esmentat temple ha tingut lloc el dilluns 9 de setembre. Una cerimònia senzilla i emotiva presidida per Mn. Gabriel Carrió, prior de l’Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona i rector de la parròquia de Santa Cecília, la senyora Maralyn Westbury i el mateix Jordi Sacasas. La imatge està exposada provisionalment a la capella de la Mare de Déu de la Cinta i “després ja buscarem un lloc adient dins de l’església per mostrar-la permanentment”, informa l’arxiver.
Jordi Sacasas, Mn. Gabriel Carrió i Maralyn Westbury, amb el Jesuset. Foto: Agustí Codinach.
Sacasas recorda que “a finals del mes de maig passat vam rebre un correu electrònic de la senyora Maralyn Westbury, des de Gal·les, en què explicava una història extraordinària protagonitzada pel seu pare, Philip Arthur Dee. L’home, esportista i infermer, va morir l’octubre del 2001. La família, a l’hora de recollir les seves pertinences, va trobar una capsa que contenia una petita imatge de vestir d’un nen Jesús. A la capsa també hi havia un document, escrit pel mateix Philip, on narrava les circumstàncies que l’havien portat a guardar aquell nen Jesús durant tota la vida”.
En Philip va ser escollit per participar a l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del 1936. Ell i la resta de membres de l’equip d’atletes britànics feien els entrenaments a l’estadi de Montjuïc. Malauradament, els jocs no es van poder dur a terme a causa de l’esclat de la guerra civil. L’equip s’allotjava a l’hotel El Jardí, davant mateix de la basílica Santa Maria del Pi. Els esportistes van veure des de l’hotel que la basílica es cremava. Les imatges i els objectes religiosos, danyats pel foc i la destrucció, van ser llençats al carrer.
“En Philip va veure una petita imatge del nen Jesús amb els ulls fosos a causa del foc, que semblaven llàgrimes que li corrien pel rostre. Totalment corprès, va sentir que havia de salvar-lo de qualsevol altre dany i donar-lo a algú perquè el guardés. Abans que pogués trobar la persona adequada, l’equip britànic va ser repatriat de pressa, i van marxar de Barcelona en vaixell cap a França i després cap al Regne Unit”, comenta Jordi Sacasas.
“La senyora Maralyn, juntament amb la seva família, va considerar que calia restituir la imatge del Jesuset salvat pel seu pare al lloc on pertanyia i per aquesta raó va contactar amb nosaltres. Des del Pi, vam quedar sorpresos per la narració d’aquesta història i vam acceptar, agraïts, l’oferiment de la filla de Philip Arthur Dee.”
L’arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi posa en relleu que la imatge del Jesuset “es troba en molt bon estat”. “És una peça molt humil, però que ha esdevingut icònica, comparable potser amb la creu de claus de Coventry o la Mare de Déu de Nagasaki, coneguda també com la Verge Cremada, pel seu esperit de reconciliació d’un temps i d’uns fets encara força dolorosos.”
