“L’Esperit Sant ens desfà, sovint, les expectatives per crear alguna cosa nova que superi les nostres previsions i negativitats.” Són les paraules del papa Francesc en l’homilia de la missa d’obertura de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, en aquesta etapa del camí sinodal.
La mirada de Jesús, que beneeix i acull, és la clau amb la qual Francesc anima a veure-hi “més enllà”.
Francesc ha recordat que quan Crist va experimentar el rebuig i es va trobar amb la duresa de cor, “no es va deixar empresonar per la desil·lusió, no es va tornar amargat, no va abandonar la lloança. El seu cor, fonamentat sobre el primat del Pare, va romandre serè tot i ser enmig de la tempesta”.
Tenint present aquesta mirada de benedicció, el Papa ha apuntat que som convidats a ser una Església alegre que “contempla l’acció de Déu i discerneix el present; que, enmig de les onades de vegades agitades del nostre temps, no es desanima, no busca escapatòries ideològiques, no s’atrinxera rere conviccions adquirides, no cedeix a solucions còmodes, no deixa que el món li dicti l’agenda”.
PAPA FRANCESC
“Som convidats a ser una Església que no afronta els desafiaments i els problemes d’avui amb esperit de divisió i de conflicte, sinó que gira els ulls a Déu, que és comunió i, amb sorpresa i humilitat, el beneeix i l’adora, tot reconeixent-lo com el seu únic Senyor”
La tasca principal del Sínode, ha assegurat el Pontífex, és “tornar a posar Déu al centre de la nostra mirada, per ser una Església que veu la humanitat amb misericòrdia”, per ser “una Església unida i fraterna, que no crea divisió internament, ni és aspra externament”, perquè “és així com Jesús vol la seva Església. Una Església de portes obertes”.
D’altra banda, la mirada acollidora de Jesús convida a ser una Església que acull. Segons el Pontífex, la nostra època actual complexa, amb nous reptes culturals i pastorals, requereix “una actitud interior cordial i amable, per poder confrontar-nos sense por”.
També ha alertat sobre algunes temptacions, que considera perilloses: “La de ser una Església rígida, que s’encuirassa contra el món i mira cap al passat; la de ser una Església tèbia, que es rendeix davant les modes del món; la de ser una Església cansada, replegada en ella mateixa”.
En la festa de sant Francesc d’Assís, el Papa ha seguit el seu exemple, per despullar-nos de tot i revestir-nos de Jesús: “Que difícil que és aquest despullament interior i també exterior de tots nosaltres i també de les institucions.”
El Sínode, ha afegit Francesc, ens recorda que “la nostra Mare Església sempre té necessitat de purificació, de ser ‘reparada’, perquè tots nosaltres som un poble de pecadors perdonats, sempre necessitats de tornar a la font, que és Jesús, i emprendre novament els camins de l’Esperit perquè arribi a tothom el seu Evangeli”.
El Papa ha subratllat que el Sínode que ara comença no és una reunió política, sinó una convocatòria de l’Esperit; tampoc un parlament polaritzat, sinó un lloc de gràcia i comunió: “Obrim-nos a Ell i invoquem-lo, Ell és el protagonista, l’Esperit Sant. Deixem que Ell sigui protagonista del Sínode. I amb Ell caminem, amb confiança i amb alegria.”
