Durant alguns dies vaig tenir la sort enorme de participar d’activitats paral·leles al Sínode convocades a Roma per organitzacions de laics que volen aprofitar aquesta porta oberta per impulsar una renovació profunda de l’Església. Són persones amb un compromís eclesial fort i, moltes d’elles, amb gran formació teològica.

Es van organitzar manifestacions, reunions, debats, presentacions, litúrgies i pregàries… units sota el mateix anhel: una Església més semblant a la comunitat de creients que va fundar Jesús.

Com a membre del Consell de Dones Catòliques, ha estat emocionant compartir amb dones dels cincs continents, cadascuna amb les seves cultures, les seves expressions, les seves realitats, algunes fent un gran esforç econòmic i personal per viatjar a Roma. Vam poder escoltar algunes de les dones que participaven en l’Assemblea.

Els seus relats d’aquesta experiència nova són font d’esperança i alegria. S’estan fent passes cap a la igualtat. Expliquen, per exemple, que alguns bisbes han demanat que se’ls cridi pel seu nom, no pel seu càrrec, per construir junts com a germans i germanes. Elles se sentien lliures d’expressar i defensar la seva opinió a les taules rodones, que són signe de circularitat que es comença a viure.

A les portes del Sínode, veus diverses de dones demanaven que se les reconegui com a iguals, que hi hagi un llenguatge inclusiu a les litúrgies, escriptures i documents de l’Església, que s’acabi amb la violència contra les dones. Tant de bo s’ampliï la taula sinodal i s’incloguin altres veus encara per escoltar, perquè la nostra Església sigui la comunitat eucarística que inclou tota persona sense excepció.