L’Església compta amb sis nous sants. El papa Francesc va canonitzar el diumenge 30 de novembre, festivitat de Crist Rei, a la plaça de Sant Pere de Roma, sis beats en una cerimònia en la qual van participar prop de 70.000 persones, moltes procedents d’Itàlia i de l’Índia, d’on són dos dels nous sants.
Els sis sants són Giovanni Antonio Farina, bisbe de Vincenza; Kuriakose Elias Chavara de la Sagrada Família; religiós nascut a Kerala (Índia); Ludovico da Casoria, franciscà de Nàpols; Nicola de Longobardi, religiós que va morir a Roma; Eufrasia Eluvanthingal del Sagrado Corazón, religiosa índia que va néixer a Kattor, i Amato Ronconi, religiós de la diòcesi de Rímini.
Els nous sants, va destacar el Papa, «s’han dedicat sense estalviar res al servei dels últims, assistint indígenes, malalts, gent gran, pelegrins. La seva predilecció pels petits i els pobres era un reflex i la mesura de l’amor incondicional a Déu». D’aquesta manera, «han cercat i descobert la caritat en la relació forta i personal amb Déu».
En la solemnitat de Crist Rei, Francesc va assenyalar que Jesús «no és un rei a la manera d’aquest món: per a Ell, regnar no és manar, sinó obeir el Pare, lliurar-s’hi perquè es faci realitat el seu designi d’amor i de salvació. D’aquesta manera hi ha plena reciprocitat entre el Pare i el Fill». Segons els Pontífex, «l’Evangeli ens diu què ens demana en regne de Jesús a nosaltres: ens recorda que la proximitat i la tendresa són la regla de vida per a nosaltres, i sobre això serem jutjats. Aquest serà el protocol del nostre judici».
En paraules del Bisbe de Roma, «la salvació no comença en la confessió de la sobirania de Crist, sinó en la imitació de les obres de misericòrdia mitjançant les quals Ell ha realitzat el Regne». Com va assenyalar Francesc, qui fa les obres de misericòrdia «demostra haver acollit la realesa de Jesús, perquè ha fet espai en el seu cor a la caritat de Déu. Al capvespre de la vida serem jutjats sobre l’amor, sobre la proximitat i la tendresa cap als germans. D’això dependrà el nostre ingrés o no en el regne de Déu, la nostra ubicació en un lloc o un altre».
