El diumenge 16 de juny és festa grossa a la diòcesi de Barcelona perquè sis seminaristes reben l’ordenació diaconal a la basílica de la Sagrada Família. Sis joves que en un moment donat de la seva vida van estar atents a la crida vocacional i van respondre-hi amb un sí convençut, que els va portar a entrar al Seminari per convertir-se en sacerdots.
“Les nostres històries vocacionals són diferents però el bonic és que al final convergeixen en una mateixa crida”, exposa Joan Piñol. “A la diòcesi de Barcelona hi ha moltes realitats diferents d’Església que han anat configurant la nostra vocació”, subscriu Javier Casals.
Joan Piñol
“Les nostres històries vocacionals són diferents però al final convergeixen en una mateixa crida”
La història del Joan, que durant uns anys va ser col·laborador de Ràdio Estel i treballador de Catalunya Cristiana, parteix d’una família més aviat indiferent a la fe, d’un col·legi cristià —el Col·legi Manyanet Les Corts— i d’un encontre amb Déu: “El primer encontre amb el Senyor va ser quan tenia 17 anys, aleshores feia primer de Batxillerat, una època important per començar a fer-te preguntes més profundes. Vaig tenir una conversió quan vaig entrar a l’església de la Mare de Déu de Betlem, a la Rambla de Barcelona, per refugiar-me un dia de pluja. En aquell moment, mentre començava la missa, vaig experimentar de forma clara que Déu existeix.”
Aquesta conversió no va ser pas el final d’un camí, sinó l’inici d’una gran “aventura”, com la defineix ell: “Recordo molt especialment la visita de Benet XVI a Barcelona, l’any 2010, amb motiu de la consagració de la Sagrada Família. Amb un amic del Manyanet ens vam apuntar de voluntaris i va ser la primera gran experiència d’Església que vaig viure. Al cap de poc vaig començar a col·laborar a Ràdio Estel i més tard a Catalunya Cristiana. Vaig conèixer mossèn Bruno Bérchez i em vaig implicar amb el Secretariat de Pastoral amb Joves, així com amb la parròquia de Sant Joan Maria Vianney. D’una manera molt providencial, tot m’anava conduint a una relació d’amistat amb Crist.”
Una relació d’amistat que als 23 anys, un cop acabat el doble grau en Periodisme i Dret a la Universitat Pompeu Fabra, va desembocar en la pregunta: “I ara què? Què vol Déu de mi?” La resposta va ser l’ingrés al Seminari Conciliar de Barcelona el setembre del 2017, quan tenia 24 anys i faltava un mes perquè en fes 25: “La crida al sacerdoci implica tota la vida. Amb les meves debilitats i fortaleses és un sí al Senyor per sempre.”
Un any més tard, amb 22 anys, ingressava al Seminari el Javier Casals. En el seu cas sí que venia d’una família cristiana i practicant i per descobrir la vocació va ser molt important la formació cristiana rebuda al Col·legi Viaró, obra corporativa de l’Opus Dei.
També va ser en l’època de Batxillerat que es va començar a despertar la pregunta vocacional gràcies a l’acompanyament espiritual rebut al col·legi i a una experiència de voluntariat al Perú: “En un recés el novembre del 2013 vaig donar un sí al Senyor a tot el que tingués pensat per mi. Recordo un professor amb qui tenia molta confiança que em va fer la pregunta directa: ‘T’has plantejat la vocació sacerdotal?’ Es notava que pregava molt per mi. També tinc la imatge de molts mossens, persones molt felices i lliurades als altres. Són tot un exemple.”
I així, un cop feta la carrera de Dret a la Universitat de Navarra, alhora que feia un discerniment vocacional al Col·legi Major Albaizar, va decidir entrar al Seminari de Barcelona: “Estic molt agraït al Senyor per l’experiència al Seminari, que és el cor de la diòcesi. És molt important tenir cura de les vocacions.”
CULTURA VOCACIONAL
El Joan Piñol, el Javier Casals i els altres quatre companys que rebran l’ordenació diaconal el 16 de juny a la Sagrada Família —Guillem Lisicic, Santi Claret, David Lucena i Xavier Campmany— han culminat una etapa formativa de sis cursos al Seminari Conciliar de Barcelona, el darrer més centrat en l’etapa pastoral. El Joan ha passat aquest darrer curs a la Comunitat Pastoral Mataró Mar mentre que el Javier ho ha fet a la de Santa Agnès de Barcelona.
“Aprens molt de la gent, sobretot dels matrimonis, que tenen una vocació d’entrega molt important”, comenta el Javier, alhora que el Joan reconeix com “va creixent dia a dia el desig d’estar al servei de l’Església perquè hi ha molta feina a fer i poques mans, i alhora exprimentes la necessitat i la set espiritual de tanta gent, que cerca el sacerdot per a l’administració dels sagraments, l’anunci de l’Evangeli o l’acollida espiritual.”
La invitació del cardenal Joan Josep Omella a fer de tota la diòcesi una cultura vocacional és molt important per als nous diaques: “És tasca de tota l’Església crear una cultura vocacional”, remarca el Javier. “Veient els comanys seminaristes t’adones que hi ha uns patrons comuns per on s’ha fet sentir la crida del Senyor: la pregària, l’acompanyament dels sacerdots, l’amor al Magisteri, la formació i el coneixement del que diu l’Església sobre tots els temes i una gran obediència a l’Esperit Sant”, afirma Javier Casals. I afegeix: “La qüestió de les vocacions no és tant que faltin sacerdots, com la pena que em fa que tanta gent s’estigui perdent aquesta vocació que és impressionant.”
Les paraules de la segona lectura del dia de l’ordenació, “no ambicionem res més que ser-li plaents”, ressonen fort en els nous diaques. “És en el diaconat quan es posa més en relleu la consagració a Déu en el celibat; un compromís que no faríem per cap motiu humà, ja que només el podem fer per Déu”, afegeix Javier Casals.
Javier Casals
“El servei del diaca i del sacerdot és suscitar la vida de la gràcia en el cor de la gent”
I conclou: “Amb la vista posada en l’Any de l’Esperança 2025, el Senyor ens crida a ser sembradors d’esperança. El servei del diaca i del sacerdot és suscitar la vida de la gràcia en el cor de la gent.”
