El 4 de desembre passat es va obrir oficialment el procés de beatificació de Carmen Hernández, iniciadora al costat de Kiko Argüello del Camí Neocatecumenal. Kiko i Carmen han conegut en la seva vida els fruits immensos de la seva evangelització. Però qui va ser Carmen Hernández Barrera?
Nascuda en Ólvega (Soria) el 1930, criada a Tudela, va viure una feliç infància en una família nombrosa. Va començar la seva etapa escolar amb la Companyia de Maria i a través dels Jesuïtes es va despertar la seva vocació missionera, gràcies a l’exemple de sant Francesc Xavier.
Traslladats a Madrid en 1945, va continuar estudis al col·legi de Jesús i Maria, on va créixer la seva crida a missions. Va estudiar Ciències químiques a la Complutense, alhora que enfortia la seva espiritualitat, i al final dels seus estudis universitaris va ingressar (1954) a l’Institut religiós de les Missioneres de Crist Jesús, vivint el seu noviciat a Javier i passant després, en 1957, a València on va realitzar estudis teològics.
En 1960, va viatjar a Londres per aprendre anglès i preparar-se, una vegada presos els vots perpetus, per viatjar a l’Índia, ja com a missionera de Crist Jesús. Però a la fi de 1961 és cridada per la seva superiora a acudir a Barcelona, en un desviament aeri, que la porta a la Ciutat Comtal i obre un temps de prova espiritual fins a la seva sortida d’aquesta institució, a l’agost de 1962.
El temps de Barcelona va suposar un canvi decisiu en la seva vida
Freqüentava la catedral del Mar i el Museu Marès on aprofundia en el misteri de la Creu i el Misteri Pascual. Així mateix, va conèixer el sacerdot i liturgista Pere Farnés.
Des d’allí, va decidir viatjar a Terra Santa, un altre desviament providencial, que la va portar a conèixer la terra de Jesucrist i li va obrir el cinquè Evangeli. Hi va ser entre 1963-64 i coincidint, al final, amb la visita del papa Pau VI. Va ser a Terra Santa quan va sentir que el Senyor li “obria tots els camins” i en el seu cor es va imprimir una vocació de servir l’Església universal.
Va tornar a Espanya, seguint un periple, que la va portar a Roma i a Assís. Just a la seva tornada, el 1964, va ser quan es va trobar amb Kiko Argüello als suburbis de Palomeras Altas. Ell era llavors un jove pintor que uns dies abans li havia presentat una germana seva.
Tots dos van començar a fer catequesi en algunes parròquies de Madrid. Una predicació que recuperava la iniciació cristiana, l’Església primitiva dirigida als pobres i allunyats; formant petites comunitats.
D’aquesta experiència sorgeix el Camí Neocatecumenal, avui dia una realitat eclesial amplíssima, estesa a totes les nacions i que ha donat grans fruits a l’Església recent. La història de Carmen Hernández recorre la història de l’Església des dels moments de la preparació del Concili Vaticà II fins al present.
