Pocs llocs podia haver-hi més idonis per escoltar parlar d’esport i de vida Juan Carlos Unzué que l’Hospital de Campanya de Santa Anna, una gran escola de vida. Bé ho saben els membres de l’equip de futbol sala Atlètic Missatgers de Pau Catalunya, joves procedents del Marroc que en bona part viuen al carrer i que han trobat en l’esport una manera de canalitzar les ganes de tirar endavant i en l’Hospital de Campanya de Santa Anna l’acompanyament per fer-ho possible.
Les paraules d’Unzué, a qui han regalat una samarreta de l’equip i han promès que li dedicaran la victòria del darrer partit de lliga, han estat un exemple d’acceptació i de superació per a tots ells i per a la resta d’assistents a la conversa que ha transcorregut a l’Hospital de Campanya de Santa Anna la tarda del 26 d’abril, conduïda pel rector, Mn. Peio Sánchez.
Des que el juny del 2020 va fer públic que patia l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), l’exporter i exentrenador del Barça, de 56 anys, dedica tots els esforços a donar visibilitat a una malaltia encara molt desconeguda i aconseguir recursos econòmics per a la recerca i per ajudar els malalts més necessitats. El 96% dels malalts d’ELA a Espanya no poden afrontar el cost de la malaltia i no tenen ajudes públiques. Precisament per això, exigeixen el desbloqueig de la proposició de llei que els permeti una vida digna.
En la conversa també han participat Gerardo Herrero, director de cinema (la seva darrera pel·lícula es titula precisament Alguien que cuide de mí), i Mn. Carlos Ballbé, “Litus”, exjugador olímpic d’hoquei herba i director de la pastoral de l’esport en l’àmbit de la Conferència Episcopal Espanyola.
“La vida sempre val la pena, malgrat les dificultats”, ha manifestat Juan Carlos Unzué, protagonista del documental que es presenta dijous 27, a les nou del vespre, en el marc del Barcelona Film Festival: Unzué. L’últim equip del Juancar, produït per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i A Contracorriente Films.
I malgrat que tothom està capacitat per afrontar els entrebancs que trobem al llarg de la vida, no hi ha dubte que l’esport és un bon aprenentatge: “Aprenem ben aviat què són les derrotes, les decepcions i les frustracions; també que no hi ha temps a lamentar-nos, perquè aviat arriba el següent partit”.
