El temps que vivim demana l’atreviment de proposar una manera alternativa d’entendre la qualitat de vida. El plantejament ens el fa el papa Francesc com un dels signes d’identitat de l’espiritualitat cristiana. Diu que l’espiritualitat cristiana proposa un creixement amb sobrietat i una capacitat de gaudir amb poc. No hi ha dubte que estem davant d’una alternativa a l’obsessió consumista. Per això, dirà també que la sobrietat, que es viu amb llibertat i consciència, és alliberadora.
A la sobrietat, element més que necessari per al nostre temps, s’hi ha d’afegir la humilitat. La seva desaparició podria acabar danyant la societat i l’ambient, fins anar en contra d’un mateix, per provenir precisament d’un intent de dominar-ho sense cap límit. La humilitat és expressió de pau interior i d’una vida unificada que ha renunciat a la dispersió de sentiments i activitats. La humilitat és veritat, treu de la persona tota màscara i la fa resplendir pel que és, no per l’aparença o pel que té.
L’itinerari convida a fer l’experiència d’una conversió, d’un canvi del cor envers Déu, envers els altres i envers el medi natural que ens rodeja. De la mateixa manera, un canvi en els estils de vida orientats al bé comú ens obririen a noves formes de creativitat i valoració de les coses senzilles i petites —exemples de sobrietat i humilitat— que ens conduirien a veritables formes de relació humana, més humanitzadores.
Mentre més buit —diu Francesc— està el cor de la persona, més necessita objectes per comprar, posseir i consumir. Per superar-ho, si aconseguim vèncer l’individualisme, realment podrem desenvolupar un estil de vida alternatiu, aleshores també serà possible un canvi important en la societat. L’opció sempre apareix quan som capaços de pensar amb tota humilitat si tot el que fem en la vida roda entorn d’un mateix o si els altres hi tenen cabuda. La sobrietat ens prepara per a la solidaritat i la humilitat ens hi empeny perquè sigui un fet. No perdem res, ho guanyem tot!
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca