Enmig de la crisi econòmica i social que vivim i de la qual tant es parla, no hauria de ser estrany poder escoltar altres veus que proposen solucions provinents de valors que la societat consumista ha anat marginant o suprimint. És cert que en una emergència sabem respondre amb rapidesa i apareix la dimensió humanitària que tracta de pal·liar allò que ens ha vingut de sobte. Però, és bo que ho tractem amb normalitat i actuem amb el mateix impuls davant les noves pobreses. Sobrietat i netedat de cor.

La insistència a donar fruits de conversió constitueix un dels crits més freqüents enmig d’un desert que invita a la sobrietat, a la sinceritat, a la netedat de cor, per tal d’obrir camins nous. Les propostes que ens arriben de la Paraula de Déu poden semblar de difícil compliment i, de fet, ho són per a aquells que es deixen absorbir per l’ambició consumista. La resistència és el que més abunda, i una retirada silenciosa vers la indiferència acostuma a ser per a molts la sortida més fàcil.

Estam, tanmateix, davant una crida original a canviar d’actitud quan prové d’una persona íntegra, apassionada pel missatge que predica, lliurada en cos i ànima a una provocació sense precedents. Una persona enamorada de Déu, conscient del lloc que ocupa en la seva vida. Ho viu en actitud de vetlla, pròpia d’una comunitat orant que està atenta al seu Senyor i s’obre a la solidaritat perquè considera els altres com a presència seva visible: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40). Som invitats a abandonar el desànim i les incoherències que enfosqueixen el testimoni, i posar-hi la netedat del cor i l’exercici de la caritat.