En el missatge del papa Francesc per a la IV Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran, que se celebra el 28 de juliol, el papa Francesc recupera el relat bíblic del llibre de Rut. I ho fa per parlar de l’entranyable relació intergeneracional entre dues dones, totes dues vídues, la jove Rut i la seva sogra, Noemí.

L’exemple de Rut, que no va voler abandonar la seva sogra malgrat que aquesta la va animar a fer-ho, li serveix al papa Francesc per reiterar la crida a no descartar els ancians. De fet, el lema del missatge d’enguany és “En la vellesa no m’abandonis” (cf. Sal 71,9). Rut “sent que aquesta dona anciana la necessita i, amb valentia, es queda al seu costat, donant inici a una nova travessia per a totes dues”, exposa el Papa en el seu missatge.

Però a banda de posar en valor la cura dels ancians, el testimoni de Noemí i Rut també ens mostra que la solidaritat intergeneracional obre nous horitzons de fecunditat mútua. Un testimoni molt important avui dia en què la trobada entre els ancians i els joves ja no es viu de forma natural —antigament compartien un mateix sostre—, sinó que moltes vegades s’ha de forçar.

La solidaritat intergeneracional ha estat fonamental per afrontar les successives crisis econòmiques: molts avis van fer de salvavides de les seves famílies en la crisi del 2008; alhora que molts joves van tenir cura dels ancians davant del col·lapse del Covid. En la crisi que ara vivim, per culpa de la inflació galopant, també és necessària aquesta unió per, entre d’altres reivindicacions, lluitar per unes pensions dignes de present i futur.

Com ens recorda el papa Francesc a l’encíclica Laudato Si’ (159) “les crisis econòmiques internacionals han mostrat amb cruesa els efectes danyosos que comporta el desconeixement d’un destí comú, del qual no poden ser exclosos els qui venen darrere nostre. Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional”.