Som la família de Jesús si complim la voluntat de Déu, però, quina és la voluntat de Déu? Jesús dona la resposta: “La voluntat del meu Pare és que tots els qui veuen el Fill i creuen en Ell tenguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia” (Jn 6,40). Veure Jesús i creure en Ell és el que Déu vol, el que espera de cadascú de nosaltres. Jesús insisteix amb més força que Ell ha vingut a complir la voluntat de Déu, el seu Pare, i crida tothom a fer el mateix, cosa que ens donarà aquella familiaritat que farà del nostre tracte amb Ell quelcom de molt proper i confiat.
Les paraules de Jesús ens comuniquen la seva proximitat: “Qui són la meva mare i els meus parents?” Llavors mirant el seu voltant, diu: “Aquests són la meva mare i els meus familiars: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu parent, la meva parenta, la meva mare.” L’acompliment de la voluntat de Déu serà per a Jesús una constant de la seva vida. La pregària “que es faci la vostra voluntat” que Jesús posa en els nostres llavis i en el nostre cor quan ens ensenya el Parenostre, o el crit a l’hort de Getsemaní, “que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra”, referint-se sempre a Déu, el seu Pare.
Estam davant d’una nova forma de relacionar-nos amb Déu, d’obrir-nos-hi amb tota confiança i familiaritat. Això és el que Jesús vol aconseguir de nosaltres. Amb tot, la iniciativa de Jesús de fer-nos participar de la seva intimitat amb Déu i amb nosaltres sempre ha provocat reaccions i davant d’Ell ningú no queda indiferent. Jesús parla de Déu d’una forma diferent i introdueix un nou concepte de relació “familiar” amb Ell. Déu és Pare, bona nova, felicitat plena, amor participat.
