Fa vuit anys, el papa Francesc, referint-se a la necessitat d’una impostergable renovació eclesial, ens deia que somiava “una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial esdevingui un camí adequat per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació. La reforma d’estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles esdevinguin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells que Jesús convoca a la seva amistat” (cf. EG 27). M’he demanat moltes vegades fins a quin punt tenim assumit aquest desig manifestat en forma de somni, proposta d’un canvi necessari. Fa un parell de setmanes, aquest somni s’obria a les dimensions del món llençant unes peticions urgents dirigides a col·lectius amb influència decisiva dins la societat. Peticions valentes que les deia en nom de Déu i en el marc d’un videomissatge dirigit als moviments populars, als quals li agradava anomenar “poetes socials”. Dirigia aquestes peticions als grans laboratoris, als grups financers, a les grans corporacions mineres, petrolieres i immobiliàries, a les grans corporacions alimentàries, als fabricants i traficants d’armes, als gegants de la tecnologia i de les telecomunicacions, als mitjans de comunicació social, als països poderosos, als governs en general i als polítics de tots els partits i, finalment, als líders religiosos. Demanava “tendir ponts d’amor perquè la veu de la perifèria amb els seus planys, però també amb el seu cant i la seva alegria, no provoqui por sinó empatia en la resta de la societat”. A continuació, feia una invitació a somiar junts i a utilitzar no només el cervell i les mans, sinó el cor i la imaginació. “Somiem junts, són precisament els somnis de llibertat i igualtat, de justícia i dignitat, els somnis de fraternitat els qui han millorat el món.” Diu estar convençut que “en aquests somnis hi ha el somni de Déu per a tots nosaltres, que som els seus fills”. Ho podem aconseguir? —es demana— i dirà que sí, ja que és possible viure en harmonia amb tota la humanitat i amb la creació. La referència a Fratelli tutti i a la Doctrina Social de l’Església és obligada per teixir nous camins que moguin a una actuació coherent amb l’Evangeli i no oblidi els signes dels temps. Per això, proposa una opció tan concreta com és un ingrés bàsic o salari universal perquè cada persona pugui accedir als més elementals béns de la vida i, al mateix temps, una reducció de la jornada laboral, ja que és just lluitar per una distribució humana d’aquests recursos. L’esperança ens ve de la promesa de Jesús d’estar amb nosaltres cada dia!Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca