Jesús havia declarat pures totes les coses creades (Mc 7,18b-20). La conseqüència d’aquesta declaració és l’universal accés als dons i gràcies que Déu Pare atorgava al poble d’Israel en virtut de l’Aliança. I quines en són, les persones beneficiàries? Els pobres i els marginats del seu temps. Guareix a distància la filla de la dona de la província romana de Síria, a la regió costera, on la població jueva i la gentil hi vivia fàcticament. I ara, li pertoca a un sordmut.
En el món antic, sobretot en les capes populars, malaltia i mal moral van junts. Jesús ha de fer front també a aquesta creença per erradicar-la: “Els seus deixebles li van preguntar: ‘Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?’ Jesús respongué: ‘No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu’” (Jn 9,2-3).
Notem-hi, doncs, com l’alliberament de Jesús no es concentra només en la mancança de salut física, també ateny l’espiritual. Jesús fa de metge espiritual i corporal. Beneficia l’esperit, corregeix amb la misericòrdia les creences inveterades que eren impediment per fer el bé i estimar el proïsme, i alhora beneficia el cos.
Notem-hi la singular manera de guarir el sordmut. No està pas endimoniat, perquè no hi ha exorcisme. Primer guariment. Jesús procedeix com a home del miracle de Déu, tot guarint amb signes i paraules, quan diu: “Efatà.” Segon guariment.
Notem-hi, doncs, paral·lelament la gràcia dels sagraments guaridors de Crist en el si de l’Església. Per signes i paraules, el sagrament del baptisme obre el cor dels fidels a la vida de la justícia restauradora del Pare i ens fa esdevenir persones amigues de Déu. Recordem els antics catecismes, quan definien la gràcia santificant com aquell estat d’amistat amb Déu.
Advertim-hi, doncs, que no estem pas lluny de la condició d’aquell sordmut. Sense oir la paraula de la vida no podia expressar la vida que el Creador li havia conferit per condescendència. Per l’acció de Crist, ara sí que pot. Com nosaltres. Presos del pecat, no podíem oir la misericòrdia divina; però per l’instrument salvador de la justícia de Déu, la creu sobirana de Crist exaltat, no només podem oir l’amor de Déu, podem veure, viure i expressar a altri la bondat eterna del Déu que ens estima.
Aclamem com ho feren aquells personatges de Tir i Sidó, a manera de jaculatòria, reconeixement de l’amor de Déu: “Jesucrist tot ho fa bé: fa que hi sentim, fa que expliquem les meravelles del Senyor.”
