El Secretariat diocesà de l’Apostolat del Mar – Stella Maris ha celebrat vint-i-cinc anys de presència a l’arxidiòcesi de Tarragona. El dimecres 26 de juny va tenir lloc l’acte de commemoració, coincidint amb la inauguració i benedicció de l’ampliació dels locals, després de la concessió administrativa de l’Autoritat Portuària de Tarragona de la totalitat de l’edifici on ja hi havia el Centre Stella Maris, i la creació del nou oratori.
L’acte va comptar amb una àmplia representació de les institucions eclesiàstiques, civils i militars que col·laboren amb Stella Maris, així com també de les empreses que hi donen suport i dels voluntaris que fan possible la seva tasca al Port de Tarragona.
En la primera intervenció de l’acte, el director de Desenvolupament Corporatiu i Sostenibilitat de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Joan Basora, va destacar el lema de Stella Maris, “La teva llar lluny de la llar”, fent referència “al que pretén ser, un punt de referència i confiança per a tots els mariners”. Basora va indicar que “moltes persones han estat acollides per Stella Maris, des d’on s’ha ofert una feina molt discreta però molt humana”.
Vicenç Veses
“Oferim uns braços amables als mariners que els acullen com a casa”
Per la seva part, l’actual director del Secretariat diocesà de l’Apostolat del Mar – Stella Maris, Vicenç Veses, va començar el seu discurs repassant el recorregut històric de l’entitat, que ha estat possible “gràcies a moltes tones de generositat dels voluntaris, que han dedicat el seu temps lliure als altres amb alegria, i de les institucions i empreses que han fet possible el seu sosteniment material”.
Stella Maris va ser instaurada a l’arxidiòcesi de Tarragona l’any 1978 per voluntat de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, tot i que no va ser fins l’any 1999 que l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach va encomanar la posada en marxa operativa al P. Antonio Culebras, s.j., en un local, al carrer del Mar, que va cedir l’Autoritat Portuària.
El 2003, Mn. Raimon Mateu, diaca, va agafar el relleu al capdavant de Stella Maris, i durant quinze anys “va crear equip humà, protocols i relacions amb l’Autoritat Portuària i Stella Maris Interdiocesana d’Espanya”. Ja des de 2014, el Port de Tarragona va fer la concessió de la planta baixa de l’edifici de la Sanitat Exterior, que ara ja ocupa totalment Stella Maris.
Veses també va destacar la tasca que va realitzar el P. Benny Manackaparambil, o.c.d., que va estar al capdavant de l’Apostolat del Mar entre els anys 2018 i 2021, “dirigint tota l’operativa en el temps difícil de la pandèmia”, va assenyalar.
L’actual director va destacar que durant els vint-i-cinc anys de trajectòria, “Stella Maris ha estat propera als mariners, als seus problemes i a atendre’ls des de la seva arribada al Port fins que marxen”. En aquest sentit, va explicar que els voluntaris s’encarreguen “d’escoltar-los al Centre o als vaixells, satisfer les seves petites o grans necessitats, oferir-los transport gratuït, i també s’han celebrat serveis religiosos a bord”. Tot, amb l’objectiu de “fer la seva estada al Port i a la nostra terra el més amigable possible, oferint-los uns braços amables que els acullen com a casa, tot i trobar-se a moltes milles de distància”»”.
Finalment, el director de Stella Maris va aprofitar per donar les gràcies a totes les institucions i empreses que han fet i continuen fent possible la tasca que desenvolupen al servei dels mariners. I, especialment, va donar les gràcies a tots els voluntaris i a aquells que ja són a la casa del Pare.
Arquebisbe Joan
“L’activitat de Stella Maris és una experiència d’humanitat”
L’arquebisbe Joan, abans de procedir a la benedicció dels espais ampliats i del nou oratori, va adreçar unes paraules per agrair la tasca que realitza Stella Maris, que esdevé “la presència permanent de l’Església en el món del mar”. Planellas va assenyalar algunes de les necessitats que tenen els mariners quan arriben als ports: “Una acollida càlida, un petit transport per arribar a la ciutat, un telèfon o ordinador per contactar amb la família, un amic per escoltar-los, un voluntari per acompanyar-los o un mossèn per celebrar la missa.”
Totes aquestes necessitats, que Stella Maris cobreix amb la dedicació de molts voluntaris, converteixen la seva activitat en una vertadera “experiència d’humanitat, a vegades anònima i imperceptible”. Així, va expressar que aquest servei és “el punt lluminós de referència o el far que en les singladures de la vida mena a bon port, que ofereix l’Església a la gent del mar”. Per aquest motiu va agrair “tot el treball abnegat que es duu a terme, molt especialment per part dels voluntaris, que escolten, acompanyen i porten consol i esperança”.
