Les addiccions a una substància o a un determinat comportament són una autèntica presó per a l’individu que hi està retingut. Les causes són múltiples i l’abordatge que se’n fa és multidisciplinari.
«Com a patologia psiquiàtrica parlem de multicausalitat», explica la Dra. Mentxu Natividad Hernández, psiquiatra i coordinadora de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè de les Germanes Hospitalàries. «Al darrere d’una patologia addictiva trobem factors patològics, biològics i socials», aclareix. I reconeix que «tota conducta és susceptible de convertir-se en addicció».
Per al Dr. Miquel Casas, psiquiatre de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona, aproximadament un 20% de la població té una vulnerabilitat individual que la predisposa a l’addicció. La resta, un 80%, pot arribar a fer un mal ús del consum i, malgrat això, no caure en l’addicció. A l’enllaç podeu consultar l’entrevista complerta.
El filòsof José Luis Cañas, professor de la Universitat Complutense de Madrid, reconeix que «totes les addiccions tenen en comú l’esclavitud», i per això defineix l’addicte com «una persona que depèn d’alguna cosa o d’algú que la fa esclava d’ella mateixa». La cocaïna, el tabac, l’alcohol, el joc, les noves tecnologies, el sexe, l’esport… esdevenen una addicció i esclavitzen la persona quan es converteixen en el centre de la seva vida, el motor i la governança.
«Fa més de quatre anys que no consumeixo»
L’O.C. compta el temps que fa que no consumeix. «Jo tenia addicció al sexe i a la cocaïna, per a mi tot s’encaminava a un mateix objectiu: tenir diners i tres dies de festa per oblidar-me i evadir-me de tot i viure en el que aleshores em semblava el cel, encara que fos durant unes hores.» «El 15 de novembre va fer quatre anys que no consumeixo», explica amb orgull. «El 15 de novembre del 2012, era a València portant una empresa que no rutllava, en un entorn en què la cocaïna era a l’ordre del dia, vaig tocar fons, estava molt malament, el pare va venir a buscar-me amb tren, feia setmanes que no sabien res de mi.»
L’O.C., que ens demana que no en publiquem el nom complet, té 49 anys i en fa cinc que treballa de cuiner en una residència d’avis. El seu pare i la seva filla adolescent han estat fonamentals per ajudar-lo a deixar les drogues. També el procés terapèutic que va seguir al CECAS, el Centre Català de Solidaritat, una fundació promoguda per la Conferència Episcopal Tarraconense i Càritas de Catalunya, i que compta amb el suport de la Unió de Religiosos de Catalunya i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
25 anys del Centre Català de Solidaritat
Totes les Càritas de Catalunya van impulsar ara fa 25 anys la creació del Centre Català de Solidaritat com un projecte professional per atendre les persones amb drogodependència. Al llarg d’aquests 25 anys, ha atès 8.000 persones de forma individual, però a aquesta xifra caldria sumar-hi els seus familiars. «Segueix sent un programa d’atenció a drogodependències, si bé en algun cas hem tractat alguna addicció no lligada a cap substància, com pot ser la ludopatia», expressa Cèlia Palacín, directora gerent del CECAS.
Capítol a part mereix l’alcohol, que està socialment acceptat i molt vinculat als moments d’oci i celebracions. És la substància que va motivar més tractaments ambulatoris l’any 2015 a la Xarxa d’Atenció a les Dependències de la Generalitat de Catalunya (47,4%). El CECAS forma part de la Xarxa d’Atenció a les Dependències de la Generalitat de Catalunya. «El valor propi que aporta el CECAS és el model d’atenció basat en l’humanisme cristià, centrat en la persona i les seves capacitats i amb la visió d’assegurar que arribi a tothom», explica Cèlia Palacín.
Per a Cèlia Palacín, juntament amb el treball orgànic, social, conductual i emocional, cal afegir el treball de la dimensió transcendent, espiritual. «Aquesta dimensió, que té relació amb el sentit de la vida, es treballa quan la persona ja està millor, avança en la consolidació de l’abstinència i fa passos endavant en la inserció social».
