“L’aprovació de la Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i eradicar el sensellarisme, que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, és inexcusable. Hi ha un buit legal en la protecció de les persones sense llar i és imprescindible omplir-lo si volem acabar amb el patiment i la indignitat amb què viuen.” Així de contundent s’ha mostrat el Dr. Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i impulsor de la proposta de llei, a l’acte “Una llei pels drets de les persones sense llar. Una llei de dignitat”, que ha tingut lloc aquest dilluns 23 d’octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

La jornada ha estat organitzada per Arrels Fundació, Assís Centre d’Acollida, Càritas Catalunya, Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials, entitats impulsores de la proposició de llei per fer front al sensellarisme a casa nostra. A la iniciativa s’hi han sumat set col·legis professionals de diferents disciplines: el de Periodistes de Catalunya, el de l’Advocacia de Barcelona, el de Psicologia de Catalunya, el de Pedagogia de Catalunya, el de Treball Social de Catalunya, el d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i el de Metges de Barcelona.

Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i representant de les cinc entitats promotores, ha recordat que el sensellarisme, “un fenomen cada cop més complex i polièdric”, no ha deixat de créixer en els darrers anys al conjunt de Catalunya. “Es calcula que 18.000 persones es troben en situació de sense llar a Catalunya, un 80% més que l’any 2016”, ha dit.

“El sensellarisme —ha explicat— ja no respecta gairebé ningú: joves, gent gran, dones, famílies (especialment monoparentals), persones amb feina amb salaris insuficients per accedir a un habitatge, persones amb una malaltia mental, espanyols, estrangers… És una realitat que atempta contra la dignitat de les persones que ho pateixen i que a la vegada corroeix la dignitat del conjunt de la societat que ho tolera, que ho tolerem.”

Les entitats denuncien que hi ha diversos elements estructurals que agreugen les situacions de sensellarisme, com ara el preu abusiu dels lloguers, les insuficients polítiques de prestacions i subsidis, i un mercat laboral asimètric que genera feines no qualificades i condicions precàries per als treballadors.

El Dr. Antoni Milian s’ha mostrat convençut que la proposició de llei s’aprovarà. “Hem constatat interès en la gran majoria dels grups parlamentaris. No aprofitar aquesta oportunitat seria un fracàs rotund de la nostra societat. Evidenciaria que no som capaços d’atendre els més exclosos dels exclosos”, ha constatat. També ha afirmat que l’aprovació de la llei permetrà l’estabilitat de les polítiques públiques sobre el sensellarisme i la manera més ordenada i eficient d’abordar-lo.

Les persones sense llar, les grans oblidades de la nostra societat

Durant l’acte s’ha llegit el manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació urgent de la Llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme.

“La pobresa de qui viu al carrer és una realitat incompresa que fa por i que es vol amagar”, s’assenyala en el text. Més endavant es posa en relleu el següent: “Les persones sense llar, especialment les persones sense sostre, són les grans oblidades de la nostra societat. Com a ciutadans de ple dret que són, tenen els mateixos drets que tothom, però, tot i la seva vulnerabilitat, a diferència d’altres col·lectius fràgils o tradicionalment discriminats i maltractats, no gaudeixen de cap llei específica que es proposi corregir la seva situació precària.”

Amb l’aprovació de la norma jurídica, “volem assegurar la dignitat i la humanitat en el tracte de les persones sense llar i vetllar perquè, a través de la llei, es recullin els seus drets, se n’asseguri el compliment perquè puguin tenir una vida digna, es despleguin els serveis necessaris per assegurar les necessitats bàsiques i es posin les bases per acabar amb el sensellarisme. Al mateix temps, com a societat civil, ens oferim per construir xarxes de proximitat, de veïnatge, de simpatia i de solidaritat que ajudin a la integració de les persones sense llar”.

El manifest acaba amb aquestes paraules: “Estem convençuts que la força d’un país, la seva riquesa i la seva invulnerabilitat es consoliden quan s’afronten els problemes dels més pobres. Per tot això creiem que aquesta llei és imprescindible i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar del bé comú i de totes les persones.”