Després d’una audiència amb el papa Francesc a Roma amb agents de pastoral universitària de tot el món, vam rebre un breu, precís i engrescador text del Pontífex en el qual es marcaven algunes línies que calia abordar des de la pastoral.  

Aquest text el vam compartir amb estudiants d’Educació Primària i Infantil de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna, en el marc de l’assignatura de segon curs “Cristianisme i cultura”. A més de treballar el text, vàrem preguntar als estudiants de manera directa per activitats de pastoral que pensessin que podien donar resposta a les seves necessitats i idees sobre el que la pastoral ha de poder oferir als estudiants universitaris. 

És en aquest context on l’estudiant Arnau Lloret, del doble grau de Psicologia i Educació Primària, va aportar la idea d’anar a Taizé. El que plantejava era ideal, i vam decidir de donar-li tot el suport que li calgués. L’Arnau ha estat el motor principal de tot plegat, engrescant-hi, a més, prop d’unes 10 persones a comprometre’s en l’organització, no només d’aquesta sortida, sinó també en la del curs vinent, i esdevenint la principal clau de l’èxit de tot el que està suposant aquesta experiència de fe, espiritualitat, descoberta, i fonamentació del sentit de la vida de cadascú. 

Des de l’àrea de pastoral de Blanquerna-URL entenem que oferir viure uns dies a Taizé esdevé particularment interessant per tot el que ofereix l’experiència. Primer, és un context d’una forta identitat cristiana, on l’oferta és clara: tres oracions al dia, reflexions bíbliques, i compartir tasques que esdevenen vitals per al sosteniment de la comunitat. Una vida monacal ecumènica oberta a tot el món, on tothom se sent convidat a viure una experiència cristiana en tota la seva profunditat. Un espai de llibertat, aprenentatge i espiritualitat cristiana oberta a tothom que vulgui viure-la amb respecte i il·lusió.

Des de l’àrea de pastoral de Blanquerna-URL entenem que oferir viure uns dies a Taizé esdevé particularment interessant per tot el que ofereix l’experiència

Quelcom que fa que sigui profundament atractiu tant per a joves cristians que volen aprofundir en la seva fe, com per a joves que estan en cerca espiritual que, tot i no identificar-se amb el cristianisme, o fins i tot, no conèixer absolutament res de la nostra fe —es dona cada cop més el cas d’estudiants que no tenen cap coneixement del cristianisme—, se senten en un espai lliure de tota coacció en el qual poden conèixer i viure de manera directa una primera experiència sobre el que significa ser cristians i cristianes i el que la nostra fe i espiritualitat pot aportar a les seves vides  i al món. 

A continuació us oferim el testimoni de diversos estudiants que han visitat Taizé del 13 al 18 d’abril.

SOFIA FRANCH

La trobada a Taizé amb els companys de Blanquerna ha significat per a mi trobar un entorn fora del quotidià, una pausa, un espai per a la reflexió i la tranquil·litat. Aquesta experiència ha estat inoblidable i molt enriquidora des d’un punt de vista social però sobretot espiritual i mental. A més, ha estat una oportunitat única per conèixer millor els meus companys de facultat amb els quals hem pogut compartir experiències i idees de manera més profunda i personal. Hem tingut l’oportunitat d’aprendre i comprendren’s uns i altres de manera genuïna.

Aquesta experiència ha estat inoblidable i molt enriquidora des d’un punt de vista social però sobretot espiritual i mental

En resum, ha estat un viatge d’autodescobriment, on he après tant de mi mateixa com dels altres. Per definir-ho en poques paraules, l’experiència a Taizé ha estat un regal, un viatge cap a la pau interior i la connexió amb els altres.

MARTINA GARCÍA

Taizé per mi ha sigut una experiència que m’ha omplert el cor. Ha sigut l’oportunitat per posar fre al dia a dia de la ciutat i trobar un moment de calma i reflexió amb mi mateixa. M’he adonat que és una sensació compartida amb tots els companys que han fet el viatge amb mi. Les pregàries m’han ajudat a trobar els moments de tranquil·litat i connectar de manera especial amb totes aquelles persones que tenia al voltant. També, els cants transmeten pau i et guien per trobar aquest jo interior que és necessari escoltar. Durant els cants s’ha creat un moment d’harmonia de totes les veus i persones allà presents. He après a valorar els moments de silenci, perquè sé que en la meva rutina, em costa trobar-los i poder així dedicar-hi una estona només a reflexionar.

Els cants transmeten pau i et guien per trobar aquest jo interior que és necessari escoltar

A part de l’experiència espiritual, agraeixo haver tingut l’oportunitat de conèixer la part més senzilla i humana de totes aquelles persones amb qui he compartit aquesta vivència. Alguns alumnes de Blanquerna van tenir la iniciativa de proposar aquesta convivència per créixer tant personalment com professionalment, i alhora establir vincles entre alumnes de diferents cursos. En un inici l’únic que teníem en comú la majoria de participants en aquesta aventura era que tots teníem una motivació individual per la qual un dissabte, a la nit, pujàvem a l’autobús amb desconeguts. A mesura que van anar passant les hores, i gràcies a les diferents trobades que vam fer entre alumnes de Blanquerna, vam obrir el nostre cercle de companys i amb aquells que teníem més afinitat vam escollir compartir altres moments més personals i formar un grup.

Taizé és una comunitat ecumènica que respecta les diferents ideologies, i això afavoreix que es reuneixin diverses persones, amb pensaments diferents, però que tots ens sentíssim integrades i respectades de la mateixa manera. Finalment, m’agradaria remarcar que m’emporto, al cor, un molt bon record de l’experiència, considero que he tingut l’oportunitat de fer un creixement personal i he descobert companys que m’han aportat bones vibracions amb qui he tingut una gran afinitat i m’agradaria poder mantenir aquest vincle més enllà de Taizé.

CLARA PRATS

L’experiència viscuda a Taizé ha estat veritablement un regal. Escoltar els cants, sentir la teva veu interior, connectar amb les persones i amb la natura… M’ha elevat l’esperit, m’ha obert a la transcendència i ha permès descobrir-me més a mi mateixa. 

M’ha elevat l’esperit, m’ha obert a la transcendència i ha permès descobrir-me més a mi mateixa

És bonic veure com una comunitat ecumènica abraça la diversitat, acull cultures i entre elles es produeix una connexió a través dels cants, pregàries i moments de silenci. Es crea un ambient de fraternitat i lligam, i una harmonia admirable.

He de dir que aquesta estada m’ha alimentat espiritualment. M’ha transmès molta pau i calma. A més, han estat uns dies de reflexió que m’han allunyat del materialisme consumista que estem acostumats a viure. He d’esmentar també que per gaudir de l’experiència de Taizé, cal abandonar-se i no tancar les portes del cor. He contemplat una comunitat que viu en la senzillesa i que comparteix l’alegria de viure. Una cosa tan senzilla com això, t’omple l’ànima i t’uneix amb la resta de la humanitat, també amb la que pateix. L’entorn és realment privilegiat; racons plens de verd i arreu cants d’ocells. A més, m’he adonat que cal valorar els petits detalls de la vida, la importància de viure en la senzillesa i estimar.

En definitiva, ha estat una vivència molt maca que m’ha commogut, m’ha enriquit i m’ha fet créixer com a persona. He gaudit molt, i per això ho recomano a totes aquelles persones que busquen un punt de llum, que cerquen Déu. Estic agraïda d’aquesta experiència tan corprenedora. Que bell que és viure i estar vius!

LIA LÓPEZ

L’oferta de la Universitat Blanquerna – Ramon Llull per anar a Taizé ens ha permès submergir-nos en un ambient de pau i reflexió, allunyat del ritme frenètic de la societat i de les preocupacions quotidianes, en un entorn pintoresc. Gràcies a ser un espai obert a tothom independentment del posicionament religiós, he pogut conèixer múltiples punts de vista respecte a l’espiritualitat així com de temes ètics i d’actualitat. Les pregàries m’han portat a connectar profundament tant amb mi mateixa com amb els altres i el meu entorn. Tenir l’oportunitat de sentir en primera persona els cants de Taizé i de poder-hi participar també ha estat molt inspirador. A més, he après a valorar el silenci i la seva importància en el dia a dia per poder explorar millor les meves creences, emocions i pensaments. És un espai on es respira un elevat sentiment de comunitat, solidaritat i companyonia que et fan sentir a bé a tot arreu sense conflictes ni judicis. Ha estat una manera de conèixer-me més a mi mateixa i que, certament, ha tingut un impacte sobre el meu camí espiritual.

He après a valorar el silenci i la seva importància en el dia a dia per poder explorar millor les meves creences, emocions i pensaments

En resum, ha estat una experiència que, entre rialles, llàgrimes i intercanvis d’experiències, ens ha enriquit tant personalment com professionalment. El que hem viscut a Taizé serà inoblidable i sense cap mena de dubte, ho voldré repetir i ho recomano a tothom.

LUCAS MARTÍN

Aquesta experiència a Taizé ha remogut una part de mi que fins al moment estava estancada. El dia a dia, el sentiment de comunitat, l’espai de reflexió, l’amor que s’hi respira, la natura que acull la nostra estada; un conjunt d’elements que caracteritzen aquest lloc i m’han permès sentir-me a prop meu, a prop dels altres, i d’alguna manera, malgrat no ser creient, a prop de Déu.

Llevar-me i comença el dia acudint a la pregària de les 8.20, estant en silenci durant aproximadament una hora, m’endreça tots els pensaments i equilibra les emocions per donar inici a la jornada amb plena serenitat i calma. Acostumats a llevar-nos i agafar el mòbil o immediatament tenir la ment en ocupacions banals, aquest despertar és un concepte totalment diferent d’activar el cos i la ment. Malgrat no aconseguir connectar amb els cants de les pregàries, intento fixar-me en les altres persones que sí que ho fan i imaginar-me com se senten elles en el moment de cantar. Això no obstant, es fan set minuts de silenci que em serveixen per meditar i observar els pensaments que em sorgeixen. És un moment màgic, pacífic i relaxant.

Tant l’esmorzar com la resta d’àpats m’han ensenyat, o més ben dit, evidenciat, que el menjar és per apreciar-lo i compartir-lo. A Taizé les racions que ens serveixen són petites i l’estómac s’omple principalment a base de pa.  Mengem a las 9:00, 13:00 i 19:00 (a més d’un petit berenar a les 17:30). Les persones comparteixen si algú té menys menjar, si hi ha res que no els agrada, o si algú es queda amb gana; a poc a poc, gaudint dels aliments. Sense distraccions, valorant cada mos, dialogant amb els companys sense cap pressa. Pel que fa a la dieta, és bàsica. Sense ultraprocessats ni excessos de sucres, sals o conservants, plats senzills i tradicionals. El cos ho nota i l’estómac se sent lleuger i sa durant tot el dia.

Les activitats de servei a la comunitat són bàsiques i essencials (netejar, recollir, servir, reparar, reciclar…) i ocupen aproximadament una hora del dia. La resta d’activitats que conformen la jornada continuen aquesta línia de senzillesa, encara que un és lliure en tot moment de seguir el seu horari segons el que més li vingui de gust fer, per exemple, un company i jo ens saltàvem la pregària de les 12:20 i anàvem cada dia a córrer pels bonics prats d’Ameugny, Chazelle i voltants (una altra manera de connectar amb un mateix i amb Déu).

Les activitats de servei a la comunitat són bàsiques i essencials

Un altre aspecte molt destacable de l’estada a Taizé són els moments diaris de reflexió conjunta amb la resta de persones de la comunitat. Aquests moments no se solen donar en la nostra “vida real” i, això no obstant, aquí tothom està obert a parlar sobre qualsevol cosa. És una cosa enriquidora i bonica que fa sentir-se escoltat a més de generar una sensació de confiança i interès pels altres. És un hàbit que solem ometre en el nostre dia a dia i a Taizé és d’allò més normal.

I si això és possible és gràcies a la predisposició de les persones en aquest indret. Gràcies a aquest clima he après a escoltar els altres i connectar amb les seves realitats, deixant de banda tot prejudici. Aquí ells han estat els meus amics, familiars, i m’ha sorprès com ningú no jutja la resta fent-me sentir lliure d’expressar-me a la meva manera. Això s’encomana i em permet fer el mateix, és a dir, escoltar-nos, no jutjar-nos i treballar l’empatia constantment.

Se m’ha fet curt. Molt curt. Massa curt. No hi ha dubte que m’hauria quedat una setmana més per seguir descobrint aquestes sensacions i, sobretot, per continuar descobrint-me.

Gràcies, Taizé, ens tornarem a veure.

SORAYA DEROUICHE

Taizé, un poble de postal a França, m’ha ofert una experiència que ha marcat un abans i un després a la meva vida. El que va començar com una recerca de pau interior ha esdevingut una travessia espiritual que ha desafiat les meves creences i m’ha canviat el cor.

Quan vaig arribar a la comunitat de Taizé, em vaig submergir en un ambient de pregària i companyerisme present en l’aire que em va acollir amb els braços oberts, encara que hi hagués arribat amb escepticisme. Poc sabia aleshores que aquest lloc em mostraria una nova forma d’entendre l’amor i la manera de viure.

Les pregàries a Taizé es van convertir en un refugi per a la meva ànima neguitosa. A través dels cants repetitius i els moments de silenci, vaig trobar un espai per a la reflexió i la connexió amb mi mateixa i amb els altres. Va ser en aquestes oracions quan vaig començar a visualitzar la possibilitat d’un amor més gran que transcendia les pròpies creences.

A través de les activitats de voluntariat comunitari, com el reciclatge, vaig descobrir el poder transformador del servei desinteressat i la importància d’ajudar els altres. L’experiència de treballar plegats i en harmonia em va ensenyar lliçons d’humilitat i solidaritat que, en l’estil de vida actual, de vegades, oblidem de potenciar en el dia a dia.

El més sorprenent del viatge ha estat la transició en el canvi de les meves creences. Vaig entrar a Taizé no sabent ben bé quines eren, però n’he sortit amb un procés d’espiritualitat en marxa cap al cristianisme, el nucli del qual és: l’amor, l’ésser, per a mi el més important en aquesta vida per ser feliç. A través de les converses amb persones que m’han acompanyat en aquesta experiència de manera incondicional, els companys amb qui he pogut compartir, conèixer i a través de la meva reflexió personal, vaig començar a visualitzar una presència més enllà de les persones de manera que encara no puc definir, però sí anomenar: una presència màgica i significativa.

N’he sortit amb un procés d’espiritualitat en marxa cap al cristianisme, el nucli del qual és: l’amor, l’ésser, per a mi el més important en aquesta vida per ser feliç

Conèixer i intercanviar amb els voluntaris de la comunitat, fins i tot els companys amb els quals he viatjat, va ser una lliçó d’amor i humanitat.

En tornar a casa, m’he endut amb mi l’escalf de l’amor que vaig experimentar a Taizé. El meu viatge espiritual m’ha deixat un cor ple de gratitud i una nova perspectiva sobre la vida i la fe. Encara que el meu camí vers l’espiritualitat cristiana encara està començant, sé que em continuarà guiant a la vida.