La periodista cultural britànica CatherineNixey, en el seu llibre La edad de la penumbra. Cómo el cristianismo destruyóel mundo clásico (Ed. Taurus), explica la destrucció del món antic a mans delfanatisme religiós cristià. Des de la mateixa perspectiva, i amb tosensacionalista, en una entrevista publicada a «La Contra» de La Vanguardia del29 d’octubre, la mateixa autora afirmava que «els cristians van arrasar milanys de filosofia atenesa» i explicava que «van tirar a terra temples pagans,van enderrocar estàtues de déus, van mutilar relleus, van arrencar frescos imosaics, van cremar biblioteques, van talar arbredes sagrades, van rasparpergamins amb textos grecollatins… per escriure-hi oracions». Tot i que en eldecurs de la història de l’Església es poden trobar exemples de fanatismeiconoclasta, cal evitar l’extensió dels tòpics injustos. Ja el Dr. Armand Puig,rector de l’Ateneu Sant Pacià, el 4 de novembre va sortir al pas de les pocmatisades afirmacions de la senyora Nixey i explicava, entre d’altres coses,com el cristianisme es convertí en l’hereu de la cultura grecoromana fins alpunt, per exemple, que un 80% dels coneixements que posseïm de l’antiguitatgrecoromana ens han arribat per les còpies fetes als escriptoris monàstics.
En la mateixa línia, al Primer Pla d’aquestnúmero de Catalunya Cristiana, aprofundim en la relació del cristianisme amb elmón clàssic. Subratllem com el cristianisme naixent va destacar per assimilar,no pas per destruir, el llegat grecoromà. El Dr. Antoni Bosch explica que «el projecte cristià, arrelat en Jesúsde Natzaret, va anar obrint-se a totes les cultures i, de manera benparticular, a la cultura grega. Amb algunes excepcions, el cristianisme no varebutjar la filosofia grega, sinó que la va assimilar». I l’arqueòloga Dra.Julia Beltrán de Heredia explica que «quan els temples clàssics havien perdutla seva funció, uns van ser convertits en esglésies i altres van ser abandonatsi reutilitzats per a altres usos, com per exemple espais d’hàbitat o de tallers.També van ser “desmuntats” (que no és el mateix que destruïts) per aprofitar lapedra en altres construccions».
En un important volum, La nissaga catalana del mónclàssic, a cura de Montserrat Tudela i Pere Izquierdo (Auriga), s’hi apleguenmés de cent seixanta testimonis històrics —molts d’ells homes i donesd’Església— la semblança dels qualsexplica fefaentment que la cultura catalana s’ha creat gràcies al món clàssicgrec, romà i iber. Però els diaris, les fakes, les mitges veritats distorsionenl’opinió pública i semblen tenir més pes que els estudis científics.
