“Les darreres setmanes m’he assabentat d’algunes amigues del barri que havien ingressat a residències i que han mort. Podrien haver estat a casa seva amb algú que les ajudés com faig jo mateixa”. L’observació de la Isabel, una anciana de 94 anys, recorda el drama viscut a les residències durant la pandèmia del Covid-19 i alhora indica la direcció d’una alternativa: que els ancians puguin quedar-se a casa.
El testimoni de la Isabel l’han portat els seus amics de la Comunitat de Sant’Egidio en una taula rodona feta a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, el dijous 20 d’octubre a les 18.30h, on s’ha plantejat un nou model d’atenció i cura dels ancians. Hi ha la temptació d’oblidar tot el que ha passat. Com ha assenyalat Jaume Castro, de Sant’Egidio, “la pandèmia del Covid-19 ofereix una oportunitat de transformació del model actual per produir un punt d’inflexió i optar per l’atenció domiciliària, en definitiva, ajudar els ancians a quedar-se a casa”.
El model actual, com se sap, s’articula sobre una combinació d’atenció domiciliària i assistència residencial, si bé no es pot respondre a totes les persones que necessitarien ajuda. Durant la crisi del Covid-19 el model residencial actual ha mostrat les seves deficiències per garantir la protecció dels ancians i sabem prou bé que és insostenible, ja sigui per les institucions públiques com pels mateixos ancians o les seves famílies. Malauradament en lloc d’invertir en serveis de suport a l’atenció domiciliària, tornem a trobar-nos davant de programes que pretenen augmentar el nombre de places a residències d’ancians. Cal invertir per un model d’assistència domiciliària que integri el social i el sanitari, amb l’objectiu de mantenir i generar xarxes socials que reforcin la pertinença i l’atenció dels ancians.
En la taula rodona ha intervingut José Augusto García Navarro, president de l’Associació Espanyola de Geriatria i Gerontologia i director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya, el qual ha assegurat que “és un fracàs que una persona acabi ingressant en una residència” i ha insistit en la necessitat d’invertir immediatament en el sistema sanitari per atendre a les necessitats dels ancians i potenciar la figura dels cuidadors. Per a García Navarro, “l’envelliment serà el primer motor de transformació social i cal treballar per un envelliment saludable”.
Montserrat Vilaseca, responsable del servei als ancians de Sant’Egidio a Barcelona, ha presentat el programa “Visca els ancians” i ha assenyalat que “estar amb els ancians, donar-los suport a casa seva, ajudar-los, és invertir en humanitat i fer la nostra ciutat més humana”. Tots hem d’ajudar-nos a trobar les forces, els recursos i la fermesa perquè els ancians puguin decidir sobre la seva vida lliurament i quedar-se a casa. El model actual basat en la institucionalització dels ancians no funciona, no és sostenible i deixa sola la gent gran. Cal fer una profunda reflexió: un canvi de mentalitat i de model.
Tot i les nombroses restriccions per assegurar el compliment de les normatives pel Covid-19 la jornada ha suscitat un gran interès i ha estat l’oportunitat de poder continuar difonent el manifest “SENSE ANCIANS NO HI HA FUTUR”.
