El dissabte 23 de setembre vàrem entrar a la tardor. L’estiu s’ha acabat. I reprenem un nou curs: hem tornat, la majoria de nosaltres, a l’horari marcat per l’escola, la feina, a les activitats que vàrem deixar a principis de l’estiu.
A l’inici de cada curs la Litúrgia de l’Església —en concret el calendari propi d’Espanya— assenyala el 5 d’octubre la celebració litúrgica de les Témpores tot recordant que són dies d’acció de gràcies, acabades les vacances i les collites, de petició en tornar a començar l’activitat habitual, i de perdó.
Les Témpores són una antiga tradició de l’Església romana, molt més antiga que la Quaresma i l’Advent. Eren unes setmanes de celebracions, de pregària, almoina i de dejuni, amb un rerefons de l’Antic Testament, per substituir festes paganes en el canvi d’estació. Les Quatuor Tempora —com s’anomenaven— no es poden confondre amb les Rogalia romanae —gran Lletania o rogacions, nascudes a les Gàl·lies l’any 469, després d’uns terratrèmols i d’unes males collites— ni tampoc amb les anomenades Feriae sementinae, autummale o vindemiales… que estan més lligades a les feines del camp, on es pregava per allunyar les calamitats i per obtenir bones collites (segle V). Les Témpores són de l’època del papa Sirici (any 384-399) i són dies d’acció de gràcies pels fruits de la terra.
Les Témpores d’acció de gràcies i de petició són l’única fèria que rep aquest nom de Feria maior. Antigament eren tres dies, com un tridu, actualment les Normes Universals sobre l’any litúrgic les ha reduït a un dia —encara que es pot fer en tres dies. En el Missal i en el Leccionari de Pau VI hi ha profunds i interessants formularis per a un únic o per a tres dies: d’acció de gracies, de petició i de perdó.
Per veure quina comprensió té la litúrgia d’aquesta Feria maior, podem veure la lex orandi —les oracions— de la litúrgia d’aquest dia. En concret, vegem l’oració col·lecta de la Missa quan les Témpores es celebren només el dia 5 d’octubre: “Senyor Déu, Pare amorós, vós vau donar als nostres pares a Israel una terra bona i fèrtil, a fi que hi trobessin descans i benestar; i amb el mateix amor ens doneu a nosaltres forces per dominar la creació i trobar-hi el nostre sosteniment. En donar-vos gràcies per les vostres meravelles us preguem que la vostra llum ens faci descobrir sempre que heu estat Vós, i no el nostre poder, el que ens ha donat la força per crear les riqueses de la terra.”
Aquesta oració litúrgica ens ofereix gaudir de la bellesa i de la bondat de Déu i dissenyar, amb encertades actituds, el nou curs. Enfocar el nou curs no com una simple cronologia. I encara que tenim un temps físic igual per a tots, no és viscut d’igual manera per tots. Per al cristià el temps és història santa, ja que per Jesucrist som en la plenitud del temps (cf. Gàlates 4,4). No es tracta d’afegir més anys a la vida, sinó afegir més vida als anys.
