L’estiu representa per a molts un canvi demarxa. Molts encara fan vacances més o menys curtes i surten del seu escenarihabitual cap a d’altres indrets. També els qui romanen a les ciutats saben comallí el ritme canvia, sobretot el mes d’agost. Sigui com sigui, cal fer unaaturada i no caure en la temptació de l’activisme. L’estiu és un temps propiciper al silenci i la interiorització, per a la lectura pausada, per al contacteamb la natura, per a l’esport, per a la trobada amical, per a la creativitat… Un document que es pot prestar a una lectura reposada estival és el que acaba de publicar Cristianisme i Justícia: És possible renovar la convivència. Després d’un curs especialment dur i complex, per les circumstàncies polítiquesque hem viscut a Catalunya, convé prendre una distància prudent delsesdeveniments, mirar serenament el present i projectar amb creativitat elfutur. Certament, la distància per si sola no resol els problemes però sí quepropicia les condicions oportunes per trobar sortides. Fer silenci exterior ésrelativament senzill. Cercar el silenci interior requereix tot un aprenentatge.Distanciar-nos d’una dificultat greu ens ajuda a veure-la en el seu context iens permet de relativitzar-la i de posar les condicions de superar-la.L’escriptor Josep Maria Puigjaner defensava que el temps lliure mai no vindria,que l’hauríem de cercar amb una mirada contemplativa de la realitat que ens envolta.Més que de temps lliure hauríem de parlar d’un temps tot ell viscut ambllibertat. Les vacances són un dret i l’estiu és un temps imprescindible perrecuperar forces, però la mirada serena i contemplativa ha d’esdevenirquotidiana.
En aquest número de Catalunya Cristiana elnostre redactor Macià Grau recull les vivències estivals d’algunes personesd’Església. Les vacances ens solen mostrar el rostre més humà de les persones.Moltes congregacions religioses tenen la saviesa d’establir quinze dies devacances i quinze d’exercicis per facilitar durant tot un mes aquestimprescindible canvi de ritme.
Cada dia de l’any hauria de tenir, ni que fos, unaengruna d’allò de positiu que hem viscut en el parèntesi estival.
