Mireille Al-Farah, protagonista de l’entrevista central del Catalunya Cristiana d’aquesta setmana, està refent la vida a Barcelona i té l’esperança que podrà tornar aSíria “a viure i practicar la fe en pau”. És membre de l’església grecocatòlica melquita i va marxar de Damasc l’any 2010. Llavors no podia imaginar-se que ja no tornaria a casa. Quan va esclatar la guerra a Síria, era a Barcelona fent un màster. La situació era tan preocupant que ja no va poder tornar. La mare i els dos germans també la van seguir en el camí de l’exili. Ara té 35 anys, està fent un doctorat en Educació i Noves Tecnologies, treballa i s’acaba de casar. Continua sensibilitzant i demanant la pau al seu país. Somia que un dia podrà portar el seu marit i els futurs fills a conèixer les seves arrels.
Al-Farah destaca que abans de l’esclat de la guerra “mai no m’hauria imaginat que hi hauria un conflicte violent. Sí que és cert que a Síria la fe es viu amb molta força, tothom creu en Déu i aleshores el conflicte és a propòsit de quin és el Déu veritable. Més enllà d’això, no hi havia cap mena de conflicte. De fet, jo estudiava en una escola francesa catòlica amb altres cristians i també musulmans i jueus. Amb tot, a mesura que creixia m’adonava que la vida per a nosaltres era més difícil”.
Apunta que “els caps religiosos han jugat i manipulat les persones que van sortir pacíficament al carrer per demanar més llibertats. Volien aplicar un pla organitzat per Aràbia Saudita i Qatar, països que tenen diners, que són fanàtics i que han manipulat les persones senzilles fent-los creure que les dificultats i la pobresa eren causades pels infidels. Van començar armant els manifestants i canviant els discursos. Així, si al començament les proclames eren a favor de les llibertats i les refomes, després es va passar a un discurs de tipus religiós”.
Pel que fa a l’actual situació de Síria tot depèn de quina part del territori ens fixem: “Els mitjans de comunicació occidentals ens expliquen la situació del nord, on hi ha els bombardejos de la coalició internacional. Però sobretot la crisi és humanitària. A Damasc només tenen llum durant ben poques hores. De vegades es queden sense aigua. Ara que estem a l’hivern no poden ni escalfar-se. Estem parlant de la capital, però la situació als afores i als pobles encara és pitjor. Sense parlar del perill de mort, que és continu. Ara no es parla del que passa a Damasc, a Alep, només es parla del nord de Síria, perquè hi ha bombardejos dels països europeus amb l’excusa de lluitar contra l’Estat Islàmic”.
En aquest vídeo podeu consultar l’entrevista complerta.
