Sabem bé que entre debats i tensions cada dia ens esforcem per ser més persones. Hi ha com una veu interior que ens hi empeny. La sentim i experimentem l’alegria d’haver dit que sí o la frustració d’haver dit que no. No és el mateix «donar» que «donar-se», com tampoc no ho és fer un regal molt car que rebre la tendresa d’un detall humà. La soledat i el sofriment de moltes persones necessita més afecte que no pas objectes materials.

«Per damunt de l’obsessió pel tenir, podem irradiar la bondat sota infinites formes que deixen una marca inesborrable, i amb ella els valors de l’esperit.»

Tenir o ser, aquesta és la qüestió! El que val és la persona, el que diu i el que fa, sempre en estreta relació. L’obsessió pel tenir crea dependències difícils de treure’s del damunt; la passió pel ser fa lliures, responsables i independents. L’obsessió pel tenir tanca portes i desfà amistats de tota la vida; la passió pel ser apropa els cors i és llavor de futur. L’obsessió pel tenir aboca al plaer de l’acaparament egoista; la passió pel ser ens prepara per al goig del compartir no sols el que tenim, sinó sobretot el que som.

Tenir o ser, deia, aquesta és la qüestió! Sovint el qui opta sols pel tenir passa necessàriament per un control de qualitat que li marca una data de caducitat; en canvi el qui opta pel ser sap que la font de vida és la pròpia persona que s’arrisca a viure amb esperança. I això no és difícil, tots sabem bé quan ens hi posem a fer-ho. Per això, tots som responsables d’allò que irradiem. Per damunt de l’obsessió pel tenir, podem irradiar la bondat sota infinites formes que deixen una marca inesborrable, i amb ella els valors de l’esperit. La seva influència és decisiva i arriba allà on la persona és capaç d’assumir la seva pròpia realitat. Això tampoc no deixarà indiferent ningú.

Quan és així, queda ben clar que la irradiació del bé és el resultat de les relacions sinceres amb un mateix i amb Déu. Diu el salm que «el qui reparteix el que té i ho dona als pobres, pot alçar el front amb dignitat». Aquesta sinceritat és la base necessària perquè allò que hi ha de reprimit en cadascú no es descarregui damunt dels altres i la valoració del ser esdevingui sempre positiva i alliberadora.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca