Les ramificacions de l’univers Gaudí són frondoses i abundants. Van des de les fonts de les quals va beure des del punt de vista catequètic, espiritual, bíblic, litúrgic i teològic, fins als deixebles contemporanis i tots els qui han prosseguit la Sagrada Família. Perquè si una cosa tenia clara Gaudí era que no la veuria acabada. Ell tenia tota la idea de conjunt al cap i va deixar pistes en forma de converses, documents i maquetes, però també va obrir la porta al geni creatiu dels qui l’haurien de seguir. Cada generació ha fet una façana de la Sagrada Família, i ara és el torn de la de la Glòria, la façana principal, la façana síntesi.
Els membres de la Comissió Teològica de la Sagrada Família, que entrevistem aquesta setmana, han hagut de picar pedra per anar escatint totes les fonts, per anar recollint les molletes de pa, en paraules d’Armand Puig, que Gaudí havia deixat pel camí. D’una banda, comptaven amb els àlbums, les maquetes i els testimonis escrits, sobretot dels seus coetanis. De l’altra, han fet una recerca detectivesca que els ha portat a concloure que el Catecisme de Costa i Borràs, que va memoritzar de petit, és l’arquitectura espiritual de la façana de la Glòria.
Gaudí no era teòleg ni mai va estudiar Teologia, però com diu Armand Puig, “és un home amb una sensibilitat teològica que permet ser estudiat des de la teologia”. O com afegeix Joan Torra, “un home d’una formació i d’una fe de pedra picada”. Encara més: en alguns aspectes es va avançar al Concili Vaticà II. “Té plantejaments que no són merament mimètics del seu entorn, sinó que hi ha propostes que el fan diferent”, insisteix Francesc Torralba.
Armand Puig esmenta alguns dels “mestres” que va tenir Gaudí, com Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe d’Astorga, que el fa descobrir la litúrgia. Ara bé, el seu gran mentor va ser el bisbe Torras i Bages, “que li dona el canemàs teòric”. De fet, a la façana de la Passió està previst un monument en memòria del bisbe de Vic.
La història de la construcció de la basílica, per tant, és un diàleg que es va trenant al llarg de les dècades entre teòlegs, arquitectes, artistes i el mateix Antoni Gaudí, tot amb l’objectiu de culminar la seva gran obra.
“No és que la Sagrada Família siguin dues etapes desenganxades, Gaudí primer i després els seus successors, sinó que són dos esforços que es complementen: la millor solució i la millor aplicació. Això és una cosa que no ens podrà negar ningú”, conclou Armand Puig.
