Teresa Guasch va néixer a Riudecanyes, com la seva mare Teresa Toda, el 28 de maig del 1848. Va ser batejada l’endemà a la parròquia de Sant Mateu Apòstol. Filla única, els seus pares estaven en litigi des d’abans del seu naixement per l’abandonament del pare, Antoni Guasch, enrolat en aventures carlines durant la guerra dels Matiners. Va arribar fins i tot a emportar-se la filla; cercarien en la mare l’empara i la separació eclesiàstica. La noia va créixer, des dels tres mesos, a Tarragona, amb la mare, l’àvia i els oncles. Va rebre una acurada formació al col·legi de la Companyia de Maria.
Quan la seva mare, orientada pel canonge Caixal, de la catedral de Tarragona, després bisbe d’Urgell, va iniciar els passos per fundar la congregació, Teresa Guasch no va tenir dubtes. Sentí la crida de la vocació i s’identificà completament amb el projecte matern de tenir cura de noies orfes i abandonades, cosa que ja tenia determinada i possiblement ho hauria realitzat igualment en altres circumstàncies.
El 1883, quan el bisbat de Barcelona els aprova les primeres constitucions de la congregació, Teresa Toda, Caterina Pera, Maria Vallès, Rosa Capdevila i Teresa Guasch professen a l’institut. Ella ho farà amb el nom de religió de Teresa del Sagrat Cor de Maria, i es va dedicar inicialment a la tasca de mestra de novícies de l’establiment.
El 1898, amb el dolor de la mort de la seva mare el 30 de juliol, és escollida per al capítol general, celebrat el mes d’octubre, mare superiora general. Des d’aquest lloc veurà amb alegria l’aprovació diocesana de la institució i, el 1911, la definitiva. També veurà com la congregació, que té set establiments, creix amb casa a Roda de Barà el 1902, Sabadell el 1906 i Tarragona el 1916.
La salut de la mare Teresa Guasch, a partir del 1912, en què travessa una greu malaltia, va minvant cada vegada més. Va passant com pot els darrers anys de la seva vida. La congregació s’ha enfortit i s’ha consolidat; la llavor sembrada ja germina i tot apunta a una collita abundant.
Moria el 15 de desembre del 1917. El 1959 el bisbat de Barcelona va obrir-ne el procés de beatificació. Va ser declarada serventa de Déu el 1993 i, després, venerable l’any 2004. Avui, les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep són presents a diversos punts de l’Estat, però també a molts països d’Àfrica i d’Amèrica del Sud i de Centreamèrica.
