Ràdio Estel i el setmanari Catalunya Cristiana entrevisten aquest dimecres, dins el programa Temps de diàleg (23.00 h.), el cardenal arquebisbe de Bangui, Dieudonné Nzapalainga, i l’imam del Consell Islàmic de Àfrica Central, Oumar Kobine Layama, tots dos en visita aquests dies a Catalunya procedents de la República Centreafricana. L’amistat d’un cardenal arquebisbe i un imam ens posa davant dels ulls que una humanitat nova és possible, perquè l’altra persona no és mai un enemic. Ens visiten dues persones recentment guardonades amb el Premi Mundo Negro a la Fraternitat 2016, que concedeix aquesta revista dels missioners combonians.

El cardenal Dieudonné Nzapalainga i l’imam Oumar Kobine Layama han participat aquests dies en diferents fòrums, taules rodones, celebracions eucarístiques, pregàries cristianes i musulmanes i actes en general. Tots dos han estat premiats pel seu treball conjunt per la pau i el diàleg interreligiós, salvant les diferències entre ells pel que fa a la fe i fructificant una amistat en nom del bé de les persones i pau en el seu país, la República Centreafricana, visitat pel Papa Francesc ara fa poc més d’un any. Aquesta actitud els ha portat a ser coneguts com “els bessons de Déu”. Precisament Bangui és el lloc on al novembre de 2015 el Sant Pare inaugurava l’Any de la Misericòrdia, en una diòcesi fora d’Itàlia.

La situació actual de República Centreafricana, i de la seva capital, Bangui, presenta un país ric en minerals i recursos naturals, amb mines d’urani , diamants i petroli, però, on les persones estan sotmeses als senyors de la guerra i on viuen en una “pobresa escandalosa”; un país que figura a la llista de les regions més pobres del món i la població ha estat humiliada i trepitjada pels constants cops d’estat i els enfrontaments entre grups armats interessats pels recursos naturals i que responen a qüestions geoestratègiques i polítiques. És per això que tant el cardenal com l’imam insistien que la situació de crisi i conflicte que es viu al país no és fruit de la religió, sinó d’aquests interessos. “No és una guerra de religió”, asseguren.

El país africà ha patit cops d’estat, en què la població ha estat víctima de saquejos, mort, violacions, robatoris i altres abusos i perversions. Enmig de tot això, Nzapalainga i Kobine Layama han posat en risc la seva pròpia vida i no han desistit en el seu afecte fraternal, des de creences antagòniques, però sempre en nom del bé i la sacralitat de la persona humana. El cardenal i l’imam estan amenaçats de mort per aquesta amistat; una amistat que en les pròpies comunitats musulmanes i cristianes no han comprès, i sobre la qual, però, estan sembrant un camí de perdó i reconciliació. I és que, quan en els enfrontaments dels grups armats (selekas i, com a resposta reaccionària contra ells, els antibalakas) va augmentar, l’imam es va quedar sense allotjament, perquè el seu habitatge va ser cremat. No tenia on viure, i el cardenal va acollir-lo durant sis mesos a casa seva.

Tots dos van oferir el seu testimoni de com el diàleg interreligiós és possible quan es mira l’altra persona com un germà i no pas com un enemic. Per practicar això, és necessària la confiança, segons destaca el mateix cardenal arquebisbe de Bangui, com a camí per avançar: “Amb la confiança neix l’esperança, i de l’esperança pot néixer la fraternitat”, afirma Nzapalainga. Aquesta confiança està feta experiència de vida i testimoni acollint l’imam a casa quan aquest no tenia llar i la seva vida corria perill, i impulsant el diàleg interreligiós i ecumènic juntament amb els protestants i els musulmans.

A més, aquests testimonis són una “crida a la conversió” i suposen “una frescor de la nostra fe, que és la que ens dóna veritable llibertat”. L’imam explica que el desafiament en el camí del diàleg interreligiós es troba en el repte de “tornar als passos de la nostra història i dir no a la instrumentació de la religió”. Juntament amb el pastor protestant de la regió, el purpurat catòlic i el líder musulmà han creat un plataforma que treballa per la pau i el diàleg interreligiós, amb diversos projectes dirigits a les persones independentment del seu credo. És aquest treball conjunt interreligiós pel qual, en llocs com ara els Països Baixos, s’han interessat.

A la plataforma, es treballa en tres projectes. Un dedicat a l’àmbit educatiu, amb centres escolars on els nens i adolescents cristians i musulmans en una única escola puguin conviure junts, jugar junts i, en definitiva, conèixer-se. A més, amb aquest projecte, s’afronta un dels majors problemes que viu el país: la joventut frustrada que, desencantada i víctima de les agressions a les seves famílies, recorre a les armes i forma grups violents. El segon projecte és la creació d’una emissora de ràdio, per fer front als rumors i mentides que s’aboquen en els mitjans de comunicació del país utilitzats pels grups de poder; i, en tercer lloc, la creació d’hospitals on es respecti la dignitat de cada vida humana.