Soc voluntària de Càritas i formo part de l’equip de la parròquia de Sant Ramon Nonat de Barcelona. Les meves funcions són repartir aliments, targetes moneder, projecte de factures en ordre i Projecte Única. Com a voluntària de la parròquia, manteniment del temple obert a l’oració i informació dels actes litúrgics i activitats de la parròquia i lectura de les Sagrades Escriptures a la missa. A més, ajudo a altres activitats: festivitats, campanya de Nadal i Reis.

Per què ho faig? Perquè m’agrada ser útil, perquè crec que un món millor és possible. Perquè m’agrada participar en aquesta transformació. En poques paraules, perquè m’agrada implicar-me en la meva societat.

Dit això, es un vivència molt enriquidora en la qual hauríem de participar tots. Hi ha molta feina per fer. Necessitem més voluntaris tant per a les activitats socials, com les d’apostolat.

Nosaltres, els que ho tenim tot, no sabem què significa no tenir el més essencial: no tenir casa, ni menjar, ni roba, ni feina, ni salut ni recursos per recuperar-la. Pensem-hi. És un món que ens porta directament a les Obres de Misericòrdia i de les quals no ens podem apartar: donar de menjar a qui té fam, vestir el despullat, consolar el trist…

En aquests moments no tenim ajudes de l’administració. Comptem amb una petites aportació de Càritas, de la parròquia i amb les generoses donacions de feligresos del barri de menjar, roba, joguines, llibres, etc. Gràcies a aquestes aportacions podem continuar la nostra activitat.

Previ a tot això fem l’acollida de les persones que venen a sol·licitar ajuda, fet que comporta la informació dels diferents recursos que tenen tant per part de l’Administració com de Càritas. L’acollida mitjança el diàleg comporta un apropament personal i emocional. Fem que no se sentin sols: “Som aquí.”

Tot això ens porta molt més lluny. Hem de reclamar amb celeritat polítiques de migració justes, polítiques d’habitatge, laborals i de seguretat. És molt urgent.