Fàcilment se’ns addueix que a les celebracions, tant de l’Eucaristia com d’altres sagraments, se’ns ofereix la lectura d’un passatge tan parcial com aparentment descontextualitzat. L’argument oblida igual de fàcilment que precisament l’homilia ha d’ajudar a embastar la lògica brevetat del passatge amb l’enorme i vast univers de la nostra fe.

Prenguem com a exemple Mc 10,35-45, proclamat el diumenge XXIX. Els dos germans, Jaume i Joan, sol·liciten a Jesús que els concedeixi ser a la glòria a la seva dreta i esquerra. No obstant, en el seu paral·lel sinòptic, Mt 20, la petició sorgeix de la mare dels dos germans. Sigui d’una manera o altra, els altres deu s’indignen. La qüestió és que seran altres passatges, tant d’aquest com d’un altre evangeli, els que ens ajudaran a comprendre millor.

Si ens traslladem a Lc 9,54-56 trobem que dos deixebles proposen a Jesús: “Vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?” Evidentment, Jesús sempre Misericòrdia, els renya. I ves per on que tots dos deixebles són… els mateixos! Jaume i Joan! Jesús, tal com ens relata Mc 3,17, ja els havia posat com a sobrenom els “fills del tro”.

A Mc 9, en la Transfiguració al mont Tabor, es manifesta la glòria de Déu en el seu Fill Jesús, i al seu costat hi ha Moisès i Elies. Jaume i Joan ho saben bé perquè ells hi eren. Pretenen ara els germans ocupar el lloc d’aquests dos grans profetes?

La millor eina per interpretar la Bíblia és la Bíblia mateixa, llegida, interpretada i compresa des de la pròpia coherència. La lectura parcial, esbiaixada, ens pot conduir a conclusions errònies, de vegades fins i tot greus.