The Chosen és una sèrie autofinançada sobre la vida de Jesús de Natzaret. És, de fet, la primera sèrie sobre Jesús de Natzaret. La idea era sortir del format pel·lícula per oferir-ne una visió més íntima i propera —i se’n surt. Hakuna és un moviment de joves catòlics espanyols nascut a la JMJ de Rio de Janeiro. Són coneguts per la seva música d’adoració eucarística i, arribats a aquesta altura del paràgraf, diguem-ho: què tenen en comú The Chosen i Hakuna? No és difícil de veure-ho: són fenòmens de masses, atrauen joves i popularitzen allò que molts diuen que ja no és popular —o que no ho ha de ser. Representen un boom en el seu sector, però potser la pregunta ha de ser quin servei ens fa això als catòlics, si és que ens en fa cap.

Representen un boom en el seu sector, però potser la pregunta ha de ser quin servei ens fa això als catòlics, si és que ens en fa cap

Fer de la fe un escenari és fer-la finita. The Chosen posa distància entre un mateix i Déu perquè ofereix mastegat allò que un ha de llegir a l’Evangeli per fer-s’ho seu i que sigui fecund, per deixar que les paraules ressonin i capturar els instants en què sembla que Jesús mateix ens parla. Alhora, la sèrie serveix per completar allò que el nostre cap no ha pogut imaginar-se a través del text, per arribar als qui els costa o se’ls fa feixuc llegir i per allargar la mà a tots aquells que troben una barrera ideològica, social o personal entre ells i el Nou Testament. The Chosen, com Hakuna, normalitza allò que per a molts és normal, perquè n’adapta el format al món d’avui sense diluir-ne el missatge. Que el temps obri nous espais on explicar el missatge de Jesús no ha de voler dir, necessàriament, que s’hagin de perdre, menystenir o renunciar a aquells espais que fins ara han fet servei. A les eines que, sense suposar una coreografia o un producte audiovisual sense substància —sense tota la substància que té Déu fora de la pantalla—, ens acosten a un Déu de cada dia. 

The Chosen, com Hakuna, normalitza allò que per a molts és normal, perquè n’adapta el format al món d’avui sense diluir-ne el missatge

Hakuna té el valor afegit d’afavorir directament la socialització entre joves catòlics. Arreu de Barcelona, una bona colla de joves i no tan joves fan adoració del Santíssim amb cançons. Intueixo que no sentir-se sol o estar acompanyat per alguna cosa més que pel Déu en què creus —malgrat que després entenguis que n’hi pot haver prou— és un exemple clàssic de construcció de la identitat a través de la col·lectivitat. Em sembla, però, que la gràcia de l’espiritualitat i del Déu de Jesús és que la fe no te la fan els altres i la relació amb Déu, tampoc. La col·lectivitat pot afavorir l’ambient on estar amb Déu des de la pregària però, al final, la sal de la pregària és la intimitat. La performance col·lectiva pot pecar de superficial. La pregària, no. A Déu no se li pot mentir. 

Em sembla que la gràcia de l’espiritualitat i del Déu de Jesús és que la fe no te la fan els altres i la relació amb Déu, tampoc

Fenòmens com Hakuna i The Chosen poden ser una porta o un tancat. La línia que separa una cosa de l’altra depèn de la utilitat que cadascú li doni. Si la pantalla és el final de la fe, és un tancat. Si la pantalla t’arrossega cap amunt i et desperta la curiositat, si t’empeny a pregar i viure la fe tal com els apòstols a The Chosen, és una porta. Ho és, sobretot, si mai havies tingut un contacte directe o proper amb Jesús. Si Hakuna et serveix per acostar-te a Déu a través de la socialització amb qui té interessos compartits, si contribueix al fet que setmanalment trobis un espai per pregar davant el Santíssim i si, parlant clar, et motiva a no abandonar-te, és una porta. Si el que vius a Hakuna es queda en les lletres de les cançons i dins el temple, si el que Jesús explica als apòstols a The Chosen no surt de la pantalla, si no ets capaç de viure el que cantes ni el que veus, hauràs construït parcel·les on tenir Déu controlat, en comptes de deixar que impregni tots i cadascun dels àmbits de la teva vida. Fer-ho o no fer-ho depèn de la voluntat, que és la manera com Déu ens ha entregat la llibertat.