Tots som conscients del que està passant i de la responsabilitat a la qual estem cridats. Lluny de caure en l’alarmisme que alguns provoquen, se’ns demana transmetre tranquil·litat i ajudar entre tots a transformar la preocupació social en actituds de solidaritat, sobretot a l’hora d’adoptar aquelles mesures necessàries per vèncer el mal que ens assetja. El repte és molt fort perquè afecta tota la població i agafa tothom sense distinció. Quan faig aquest escrit, l’epidèmia del coronavirus està controlada però també en creixement, ja que van apareixent nous casos. Per això deia que se’ns demana a tots la màxima responsabilitat i posar en acció tots els missatges de prevenció que se’ns indiquen i que ja coneixem bé. És una apel·lació a la sensatesa, a la prudència, a l’esforç col·lectiu i al sentit comú.
Durant aquest temps m’he demanat: «Què ens vol dir Déu en aquests moments?» Veig que ens fa una crida a la contenció del mal des del moment que veiem que s’està estenent. Aquest continua sent un moment de control i d’atenció a les mesures anunciades per a cada circumstància i lloc. Quan es dona el cas d’una transmissió generalitzada, s’ha d’actuar amb contundència i no tenir por de radicalitzar fins i tot les mesures. Avui hem d’anar més enllà de cercar el bé individual. Un bé col·lectiu demana molt més i aconseguir-lo ens implica a tots. És amb aquesta visió social que hem de contemplar els greus problemes del món, especialment la violència i la fam, que són els que originen més víctimes.
En relació amb l’epidèmia que ara ens afecta, el toc d’atenció va més enllà d’unes setmanes o uns mesos. No sabem què pot durar. Per això, no podem abaixar la guàrdia, hem d’estar molt atents i respondre de forma individual i col·lectiva a totes les indicacions que ens vinguin de les autoritats sanitàries, polítiques i ciutadanes. Pel que fa a les nostres Esglésies, ja hem donat les indicacions oportunes; són mesures que volen aturar l’avanç del contagi. Els cristians vivim la quarantena de la preparació pasqual i, en ella, un temps d’especial sobrietat que ens ajuda a entendre més la fragilitat de la nostra condició humana. Necessitem treure força enmig de tanta feblesa, generar confiança i col·laborar amb la globalització del bé. En aquest sentit, no hem d’oblidar que entre nosaltres i en el món també hi ha altres problemes que encara potser són més greus, com és el «virus» de la fam, que mata cada dia 5.800 infants, i la vacuna existeix! S’anomena «menjar». Com molts altres, també aquest és un toc d’atenció!
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca