Si portem al record el film Irma, la douce (Billy Wilder, 1963) ens serveix de contrast respecte del món de la prostitució d’avui, lluny d’un cert romanticisme i molt més proper a una indústria descarnada i altament lucrativa: el sistema prostitucional. Veiem l’exemple de la ciutat de Palma de Mallorca, on durant la segona meitat del segle XX es comptaven fins a 500 dones exercint la prostitució al barri xino, una xifra que cau a la vuitantena a l’any 2001, quan comença a intervenir en aquesta realitat Jaume Perelló Alorda, pedagog i educador social del Casal Petit-Germanes Oblates de Palma. “La prostitució de carrer és residual (ara queden 40-50 dones a Palma), els clubs estan desapareixent i l’estructura del sistema prostitucional s’ha traslladat a pisos i a internet, és la coneguda com a prostitució deslocalitzada. És un canvi que dificulta la intervenció de l’entitat en l’acompanyament a persones”, constata Perelló, una tendència accentuada a partir de la pandèmia.

“Majoritàriament provenen de Llatinoamèrica, estan en situació irregular, són joves d’entre 18 i 35 anys, tenen fills a càrrec i es troben en una situació de precarietat econòmica important”, dibuixa Mar Galceran, directora d’El Lloc de la Dona en el moment d’entrevistar-la.