De vegades en la comunicació es creen tòpics que el tempsdemostra que són erronis. Així, l’aparició de la televisió no va suposar ladesaparició de la ràdio, ni de la premsa escrita, com alguns auguraven. Tampocla ràdio digital no ha arraconat l’analògica. La proliferació de les xarxes noha acabat amb els mitjans convencionals, i més quan alguna d’aquestes poderosesxarxes està marcada per la sospita. S’equivoquen els que diuen que avui tot estroba a internet i que els llibres han quedat obsolets: ni tot és a les xarxes,ni el que es troba a les xarxes exhaureix els continguts sobre paper. En elsmitjans de comunicació prima l’et (i) per sobre de l’aut (o).
Al Primer Pla d’aquest número, de Catalunya Cristiana, jaamb el nou format, Rosa María Jané parla de les ones profètiques. La dimensióde denúncia profètica que tot batejat està cridat a exercir amb llibertatd’esperit troba en les emissores potents caixes de ressonància quecontribueixen a formar l’opinió pública fins a arribar a transformar la societat.Recordem, per exemple, el gran paper que la ràdio va tenir en la revoluciópacífica de Mahatma Gandhi. Evangelitzar amb la ràdio és possible però ensocietats plurals o secularitzades com les nostres, els productes radiofònicshan de tenir un to humil i obert i han d’estar molt ben pensats i elaborats. Nopel simple fet d’emetre programes litúrgics o pietosos necessàriaments’evangelitza més ni millor. La repetició o la insistència en uns mateixoscontinguts, servits amb una terminologia pròpia, pot arribar a crear rebuig.Les celebracions litúrgiques —que fan sovint un bon servei públic— s’han desaber harmonitzar amb altres continguts que estiguin amarats de valors ivirtuts humans i cristians, que il·luminin les diverses àrees de la vida de lespersones i dels pobles, sempre amb ànim propositiu i mai impositiu. I han deser emissores inculturades en el context on emeten, altrament poden crearrebuig.
El debat de si l’Església ha d’estar present en elsmitjans públics, o bé si ha de disposar de mitjans propis, és una falsadualitat. La resposta congruent és que en la mesura del possible els catòlicshem d’estar presents arreu, coneixent les regles d’enunciació i el format propide cada mitjà.
