Targum és una paraula hebrea que significa “traducció”. Amb l’exili a Babilònia, com que estaven fora de la terra promesa, gran part del poble parla l’arameu, deixen de parlar l’hebreu. L’hebreu continua sent la llengua de culte, de la Torà.

Quan a la litúrgia es proclamava la Torà en hebreu hi havia algú que la traduïa a l’arameu, perquè pogués ser entesa per l’assemblea. El que és interessant del targum és que es tracta d’una traducció no completament literal, sinó interpretativa i explicativa del text bíblic que es llegia.

Amb això, els targumim esdevenien veritables homilies de la Torà. Un exemple molt senzill és Ex 17,11, l’episodi de la batalla d’Israel contra Amalec. Llegim a la nostra bíblia catalana: “Si Moisès alçava la mà, guanyava Israel.” Per què Moisès alçava les mans? El targum ens ho explica: “Succeïa que quan Moisès alçava les mans en oració, els de la casa d’Israel s’imposaven i guanyaven.”

Gràcies al targum, que afegeix “en oració” al text bíblic, sabem que alçar les mans al cel és el gest per excel·lència de l’orant. Pares de l’Església com Orígenes van entendre així que Moisès no lliura una batalla contra un exèrcit. La seva és la batalla de l’oració, el gest de l’oració. Una batalla per la fe en Déu.

El targum no és només una traducció de l’hebreu a l’arameu: proporciona una interpretació i explicació del text bíblic, i enriqueix així la comprensió espiritual i teològica dels passatges.