El món està convuls, hi passen moltes coses que no podem sostenir: una pandèmia que no acaba, una guerra sense sentit, pujades de preu que ens enfonsen en una nova crisi econòmica… to això unit al fet que les persones que ens governen sembla que han oblidat que hi són per fer un servei a la població.

Com a persones individuals, segurament, pensem que no podem fer res per canviar el rumb de les coses; amb aquesta actitud, però, difícilment podrem transformar el món.

Fa uns dies vaig presenciar el canvi d’una persona molt propera, i tot perquè algú li va encarregar una feina. La feina va sortir de manera excel·lent, en molt menys temps de l’esperat i amb un resultat brillant per a tots els implicats. El simple fet de cosir uns uniformes per a un esdeveniment va esdevenir motor de canvi individual, grupal i social.

En pocs dies l’entorn d’aquesta persona va poder veure la seva transformació, les persones que van dur aquella roba tot agraint la creació i la novetat, els assistents que van poder gaudir de l’esdeveniment… tot per una idea agosarada i una execució generosa.

Em ve al record les ones concèntriques que es generen quan llacem una pedra a un llac per explicar el que vull compartir. El motiu pel qual aquesta situació és exemple d’una cosa que podem aportar per transformar el nostre entorn i amb això, una mica el món.

Quan estem convençuts que no podem desenvolupar adequadament la tasca encarregada, ja no som capaços de crear, de sostenir allò que cal per viure plenament, simplement perquè no ens ho creiem.

Si Jesús no hagués cridat els seus amics quan els va trobar, no hauria estat possible la transformació que ens ha arribat fins a avui.