Hem parlat molt dels abusos sexuals al si de l’Església, però del que no hem parlat tant són dels abusos de poder i de consciència, que en aquest últim cas suposa una manipulació i tergiversació del sentit profund de la vocació i de l’espiritualitat.

De fet, no ha estat fins aquest any que un equip de religiosos ha organitzat a casa nostra el primer recés de vida consagrada Guarir ferides per recuperar l’alegria de la vocació. Un camí de reconciliació amb Déu, amb un mateix i amb la comunitat. Un espai que vol ser lloc d’escolta per a totes aquelles persones consagrades que han vist ferida la seva vocació.

En aquest sentit, la segona sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat —del 2 al 27 d’octubre— serà una nova oportunitat per lluitar de forma taxativa contra qualsevol tipus d’abús. El document de treball, l’Instrumentum laboris, proposa estrènyer encara més el setge, i ho fa al voltant del binomi transparència i rendició de comptes: “En el nostre temps, la petició de transparència i rendició de comptes en l’Església i per part de l’Església s’ha imposat arran de la pèrdua de credibilitat deguda als escàndols financers i sobretot als abusos sexuals i d’altre tipus a menors i persones vulnerables” (75)

És un procés, aquest que segueix l’Església, que no és fàcil, que fa por, que desperta suspicàcies i que requereix molta valentia, però que alhora esdevé una gran oportunitat per tal de fer més creïble la seva missió. En un món amb tantes persones ferides per qualsevol tipus d’abús, si l’Església vol ajudar a guarir-les i ser portadora de la Bona Nova, ha de predicar més que mai amb l’exemple.