Quan he tingut ocasió de dialogar amb estudiants del darrer curs de batxillerat i gaudir amb ells d’una conversa plena d’interès i amb ganes de plantejar moltes qüestions, he pogut entendre més les seves inquietuds i preocupacions. Sempre he cregut molt important escoltar els joves perquè són un ressò inconfusible del que passa a la societat, els moviments culturals, el que més preocupa la gent, allò que necessàriament s’ha de reformar. En ells sempre hi ha aires nous, provinguin o no d’una crítica amb la qual s’ha de comptar.

“Referint-me a un dels col·loquis amb els joves, els vaig demanar quin era el principal problema que veien i com els afectava. Sense dubtar-ho un segon, van ser molts els qui van coincidir a dir que era l’atur.”

També els pares i mares ho saben de sobres, sobretot quan dins la família la manera de comportar-se, de parlar, i també de callar, posa en evidència la situació d’un jove que s’obre a la vida i necessita ser escoltat, comprès i acompanyat. Família, escola, grups, són espais en els quals ha de ser possible conversar i aprendre els uns dels altres.

Referint-me a un dels col·loquis amb els joves, els vaig demanar quin era el principal problema que veien i com els afectava. Sense dubtar-ho un segon, van ser molts els qui van coincidir a dir que era l’atur. Un atur —deien— que prové de la crisi econòmica i que aquesta existeix per la cobdícia que hi ha. Algú, fins i tot, temia veure’s ben aviat atrapat per l’atur o per la precarietat d’un treball que no tenia res que veure amb la seva vocació. És lògic que ho vegin amb desànim, però, quin món els deixem, els adults?

Tot això ens fa pensar en la dignitat del treball i d’un treball decent, sabent que és un dret fonamental, un bé per a la persona humana i té un paper fonamental i decisiu en la vida personal, familiar i social. Això ens compromet a fer alguna cosa.

El papa Francesc ens posa en guàrdia quan diu que «així com el manament de no matar posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat. Aquesta economia mata» (EG 53). No n’hi ha prou a prendre’n consciència, s’ha d’actuar d’alguna manera.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorc