El Papa ha nomenat Sergi Gordo nou bisbe de Tortosa, diòcesi que estava vacant des del desembre passat, quan el seu anterior titular, Enrique Benavent, va iniciar el seu ministeri com a arquebisbe de València. Ho ha donat a conèixer la nunciatura apostòlica a través de la Conferència Episcopal Espanyola. Sergi Gordo, de 56 anys, és bisbe auxiliar de Barcelona des del 9 de setembre de 2017, dia en què va rebre l’ordenació episcopal al costat del difunt Antoni Vadell. La Missa amb l’inici del ministeri episcopal de Sergi Gordo se celebrarà el dissabte 9 de setembre a les 11 del matí a la catedral de Tortosa.

Dijous 13 de juliol, hem conegut la decisió del papa Francesc de nomenar-lo bisbe de Tortosa. Com va rebre la notícia? Quina va ser la seva reacció?

Va ser una gran sorpresa per a mi rebre la notícia per boca del nunci apostòlic a Espanya amb una trucada per confirmar-me que el Sant Pare havia decidit designar-me bisbe de Tortosa. He de dir que a la reacció de sorpresa d’una notícia tan inesperada vaig recórrer primer a una petita pregària demanant ajuda al Senyor per aquesta nova assignació i perquè em fes digne de ser un bon bisbe que caminés amb l’Església de Déu a Tortosa. Un cop recuperat vaig afrontar amb una gran il·lusió aquesta tria del Senyor i, tot donant-ne gràcies a Ell i al Sant Pare per fer-ho possible, el meu cor va saltar d’alegria per anar a una diòcesi d’arrels cristianes tan antigues, tantes diferències positives, tan bona gent i tan bona comunitat que podria formar amb el presbiteri, els diaques, els religiosos i les religioses, i laics i laiques. Vaig pensar en els joves, en les famílies, en els homes i dones de mar i de terra que fan la seva tasca silenciosa cada dia, i vaig recordar amb gratitud l’advocació de la Mare de Déu de la Cinta perquè sota la seva empara pugui fer que caminem amb alegria a la diòcesi de Tortosa, tot essent un bon pastor per a ells i amb ells.

El seu lema episcopal Servite Domino in lætitia (“Serviu el Senyor amb alegria”), ens remet a la joia de l’Evangeli. Com vol portar a terme l’exercici del seu ministeri a la diòcesi de Tortosa? 

En primer lloc, m’agradaria fer una escolta atenta de la diòcesi estant amatent a tothom perquè puguem fruir d’una visió conjunta i poder compartir amb tots els goigs i esperances, les tristeses i angoixes de l’Església tortosina. Però també desitjo que el meu missatge inicial sigui un encoratjament a tots, creients o no, per tal de caminar junts com a deixebles de Crist. És per a mi tot un programa d’acció perquè de l’alegria del cor em brolla l’estimació, el respecte, la fe i l’esperança que ens cal compartir amb tots els membres d’aquesta Església des d’ara ja tan estimada.

«M’agradaria fer una escolta atenta de la diòcesi estant amatent a tothom perquè puguem fruir d’una visió conjunta i poder compartir amb tots els goigs i esperances, les tristeses i angoixes de l’Església tortosina»

276 mil habitants, 141 parròquies, 7 arxiprestats… Una diòcesi amb una complexitat territorial afegida. Quin missatge inicial vol traslladar a l’Església que peregrina a Tortosa?

El meu missatge no és pas meu, sinó que vull que sigui el del Senyor. A l’Evangeli de la missa d’avui Jesús ens diu: “Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop” (Mt 10,7). Units amb les nostres diferències treballarem en comú tot allò que ens uneix i ho farem amb alegria. Tot això ho posem als peus del Senyor amb l’ajuda de la Mare de Déu de la Cinta. No hi ha un missatge que pugui transmetre un bisbe acabat d’arribar que no sigui el de treballar pel bé del Regne acollint tothom, servint tothom, respectant tothom, per fer possible ja aquí el Regne.

Els bisbes de Tortosa tenen el privilegi d’usar solideu vermell, cardenalici, concedit pel papa Adrià VI, que va ser bisbe d’aquesta diòcesi (1516-1522). La història de la diòcesi tortosina dins la província eclesiàstica de Tarragona és molt rellevant. Com veu la realitat diocesana de Tortosa? Quines peculiaritats planteja?

Sí, Adrià d’Utrecht, que fou elegit papa sota el nom d’Adrià VI, va ser bisbe de Tortosa i va concedir als bisbes que el succeïssin a la seu tortosina el privilegi de portar el solideu vermell propi dels cardenals, sempre i en tot lloc excepte a la ciutat de Roma. Cal entendre que aquest privilegi és per a la diòcesi i que, per tant, no és un privilegi portar-lo, sinó un deure diocesà. Però això és un petit detall.

És evident que Tortosa té tres grans singularitats. La primera és el territori mateix, configurat entre la província de Tarragona, la província de Castelló i els llindars amb Lleida, Saragossa i Terol. Això fa que aquesta diòcesi tingui una diversitat de gent i de formes de viure que de per si ja són una gran riquesa i que ens ha de fer viure la vida de la fe des d’una perspectiva oberta i generosa.

Crec que el segon element és la disponibilitat del grup de preveres, diaques, membres de la vida consagrada, i tants laics i laiques compromesos que, des de fa segles, mantenen la torxa de la fe en aquestes terres i que avui, des del seu esforç, la seva entrega i il·lusió, fan possible una Església viva.

La tercera peculiaritat és que em trobaré amb uns diocesans que, des del mar a la muntanya, del nord al sud, comporten una diversitat d’ambients, de formes de treballar i fins i tot d’entendre la festa i la vida, tots, però, aixoplugats sota la mateixa Església que és mare per a tots.

La resta de particularitats les aniré coneixent a mesura que el meu contacte amb la diòcesi sigui més directe, viu i obert.

«La diòcesi de Tortosa té una diversitat de gent i de formes de viure que de per si ja són una gran riquesa i que ens ha de fer viure la vida de la fe des d’una perspectiva oberta i generosa»

Va néixer a Barcelona el 23 de març del 1967. Pertany a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel, de Cornellà de Llobregat, on té el domicili familiar. Ha estat bisbe auxiliar de Barcelona durant els últims sis anys. També n’ha estat el secretari general i canceller. De fet, el seu ministeri sacerdotal i episcopal sempre l’ha desenvolupat en aquesta arxidiòcesi. Aquest bagatge en una diòcesi urbana com pot ajudar-lo en la pastoral de la diòcesi la de Tortosa?

Desitjaria que l’experiència viscuda tots aquests anys a l’arxidiòcesi barcelonina m’ajudi en el desenvolupament pastoral, ara a Tortosa.

Reconec que en aquests sis anys de bisbe el meu contacte pastoral amb l’Església tortosina ha estat petit i sempre des del treball interdiocesà que fem des dels organismes de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET).

En aquest sentit, sempre recordo que em va marcar molt l’Aplec de l’Esperit, aquella gran trobada de joves que va tenir lloc a Tortosa durant la Pentecosta del 2018.

D’altra banda, com a bisbe acompanyant durant uns anys del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ) i ara com a bisbe acompanyant de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar (CIAS), he gaudit del bon treball pastoral que tant amb joves com amb adults es fa en aquesta diòcesi. Amb mirada de fe, en dono gràcies a Déu.

A l’arxidiòcesi de Barcelona i en el desenvolupament de les seves responsabilitats ha coincidit amb tres cardenals: Ricard Maria Carles, Lluís Martínez Sistach i Joan Josep Omella. Els dos primers van ser bisbes de Tortosa i el cardenal Omella manté un fort lligam amb les terres de l’Ebre, perquè va néixer a Queretes, a escassos quilòmetres. A banda d’aquesta coincidència, com han ajudat a configurar en vostè el bisbe que avui coneixem?

Ha estat per a mi un goig poder compartir diferents etapes i responsabilitats amb tres cardenals directes i també cal dir-ho amb els meus companys bisbes auxiliars. Els primers m’han aportat coneixement, destresa i abnegació en el treball pastoral. Tots tres han sabut donar-me a cada etapa aquells consells i aquelles responsabilitats que han marcat la meva manera de ser i de fer. I també en aquesta darrera etapa els meus germans bisbes auxiliars han estat els meus companys de camí tot posant el nostre treball, les nostres inquietuds, la nostra pregària, en comú. I això ha donat un tarannà de vida comunitària per entendre millor que també l’Església som una comunitat de comunitats.

Quin missatge essencial vol donar als diocesans i diocesanes de Barcelona, dels quals ha estat al seu servei fins a avui?

És molt important per a mi donar gràcies a tots els fidels de l’arxidiòcesi de Barcelona, a totes les fundacions, associacions i moviments als quals he tingut el goig de servir o han confiat en mi, als qui des de la seva amistat m’han donat suport en tot moment, i sempre pendents d’una solució, una gestió, un encàrrec. Sobretot, m’ha marcat durant gairebé vint anys el testimoni fidel i competent de totes les persones que treballen a la cúria arxidiocesana, delegats i directors de secretariats, i especialment el bon equip dels treballadors de la Secretaria General. A tots ells, el meu agraïment per tant de bé rebut i a tots ells els duc en el meu cor i ara els portaré davant la Mare de Déu de la Cinta.

«És molt important donar gràcies a tots els fidels de l’arxidiòcesi de Barcelona, a totes les fundacions, associacions i moviments, als qui des de la seva amistat m’han donat suport en tot moment»

Vostè és secretari general de la Conferència Episcopal Tarraconense, a més de ser bisbe acompanyant del Fòrum de Laics a la Conferència Episcopal Espanyola. Com aconsegueix compaginar les diferents responsabilitats sense perdre l’alegria?

Uf… faig el que puc… Són tants fronts i tan diversos! Sort que el Senyor sempre ajuda. Les moltes responsabilitats que m’han estat confiades les he volgut viure com un servei amb goig al Senyor i a l’Església.

Amb els meus germans bisbes, Javier i David, a banda de compartir pregària i missió, compartim també records, entre els quals una expressió que sovint ens deia l’enyorat bisbe Toni, al cel sigui: que en la missió mai no hem de ser franctiradors. Ell també advertia que no podem ser “llaneros solitarios”. És a dir, per moltes responsabilitats que se’ns encomanin, mai no hem d’oblidar que les hem de viure des de la missió compartida, “caminant junts”, ens diria el papa Francesc, sinodalment. I això, de retruc, facilita la feina entre tots i també, quan cal, un merescut descans per a tots.

«Per moltes responsabilitats que se’ns encomanin, mai no hem d’oblidar que les hem de viure des de la missió compartida, caminant junts ens diria el papa Francesc, sinodalment»

Una última pregunta, el seu lema episcopal és molt suggeridor, com el farà partícip en la seva nova diòcesi perquè tots plegats, amb vostè, serveixin el Senyor amb alegria?

Voldria convidar tothom a gaudir junts de la tasca pastoral que tenim al davant, que mai no sigui viscuda com una càrrega, i si ho és, que almenys sigui una “càrrega lleugera” com diu Jesús a l’Evangeli. Que tot sigui fet per amor de Jesús a qui servim. Si servim, doncs, el Senyor, fem-ho amb alegria!