Se’n van anunciar dos i, al final, han estat tres! Raffaella Petrini, Yvone Reungoat i María Lia Cervino. Les dues primeres religioses i la tercera laica, si bé, realment, les tres són laiques.

Va cridar l’atenció l’anunci que va fer-ne Francesc perquè deixa visible la rapidesa amb què aplica Praedicate Evangelium a casa seva. Lluny de veure l’arribada d’aquestes tres dones per treballar al Dicasteri dels bisbes com una conquesta femenina, cal llegir-la en clau de vivència sinodal i de lògica aplicació de la nova constitució del Vaticà.

Francesc no fuig d’estudi a l’hora de dur a la pràctica el que avança en les seves declaracions. És molt d’agrair perquè, d’aquesta forma, se’n manifesta la coherència i compromís. Sens dubte que no ho tindran fàcil, però no deixa de ser esperançador —i l’esperança no és un camí de roses— veure com a poc a poc s’obren camins per normalitzar la realitat de les dones en l’Església.

Tres mirades femenines, que no són millors ni pitjors que les masculines, però sí que són diferents, poden ser molt valuoses en aquest Dicasteri que, des de sempre, ha tingut una mirada i una veu masculina. En la lògica sinodal que comentava abans, aquestes tres dones representen un aspecte que, encara avui, costa d’entendre i és que a l’Església tot és cosa de tots.

Ara, a nivell local, també caldria veure alguns canvis pel que fa a la incorporació de dones en llocs de govern a les diòcesis. Francesc obre camí, però fa l’efecte que no troba gaire ressò entre els bisbes en general, tret d’honroses excepcions en diòcesis d’aquestes que no sembla que siguin importants. Praedicate Evangelium no afecta només la cúria vaticana, sinó que és exemple i model per a les cúries locals. Amb el temps, fins i tot per a les parròquies.

Que ningú cregi que som davant d’una revolució, al contrari, som davant la posada en marxa de la coherència de l’evangeli. Sí, en ple segle XXI cal continuar demanant coherència en l’Església.