El sindicat de professors de religió PREC ha anunciat que presenta una denúncia contra el Departament d’Educació per presumptes abusos en la contractació de més de 200 ensenyants a Catalunya. El col·lectiu argumenta que recentment tres sentències ja havien condemnat la Generalitat per aquest motiu, i apel·la a un decret per defensar la contractació indefinida. En una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el president del sindicat PREC, Ignasi Díaz Ventura, ha comentat la situació difícil que viuen molts professors de Religió a l’ensenyament públic, alhora que ha reiterat la seva defensa de la llibertat que tenen les famílies per triar aquesta assignatura d’oferta obligatòria als centres i d’elecció optativa.

Hem plantejat que, si el Departament continua contractant en frau de llei professors que havien començat el 2014 ocupant llocs vacants, portarem el tema a la inspecció. No són quatre professors, sinó més de 200, cosa que perjudica el professor, la seva família, els centres, els alumnes i els claustres. Si seguim en aquesta situació, cada any, el col·lectiu ha d’anar esperant la situació d’aquella escola. Cada professor ha d’esperar si poden seguir o no en aquell centre, cosa que provoca una inestibilitat que no ajuda ningú. El tema és que el Reial Decret de 2006 establia que els professors de Religió havien de ser contractats indefinidament o temporalment si era per substituir el titular, per exemple, per malaltia. Aquesta política es va seguir fins al 2014, però el govern català, amb Irene Rigau de consellera, va establir una temporalitat per anys i va obrir la porta, per tant, a aquesta inestabilitat.

Hi ha tres sentències favorables que s’han recorregut des del Departament d’Ensenyament, i ara estem esperant el que decideixi el Tribunal Superior de Justícia de Caltalunya. Però la nostra esperança és sobretot que, després que el Tribunal de Justícia de Castella i Lleó ha donat la raó als professors de Religió, veiem que no és un cas aïllats, sinó que tenim jurisprudència.

Potser seria injust dir en general que tot el nostre col·lectiu passa per una situació d’injustícia. Sí que hi ha greuges. Ara mateix n’hem tingut un amb el Covid-19. Amb l’excusa del coronavirus, hi ha centres que estan negant a professors i mestres de Religió la possibilitat d’impartir l’assignatura. Les normes del conseller Josep Bargalló i dels seus directors generals són clares: El professor de Religió pot fer classe en més d’un centre i en més d’un grup que no sigui bombolla, això sí, amb les mesures necessàries de distanciament, mascareta i higiene. Però ens hem trobat que, en alguns casos, no s’està permetent que l’ensenyant doni la matèria. La propera campanya o iniciativa que impulsarem és demanar garanties perquè aquests mestres i professors puguin impartir Religió, perquè han estat contractats per a això.

Nosaltres ens basem sobretot en les normatives estatals i autonòmiques, com ara l’article 21.2 de l’Estatut, que diu que s’ha de respectar els drets de les famílies a triar el tipus d’ensenyament de Religió per als seus fills, o el 27.3 de la Constitució. Però tenim, a més, legislació internacional, com ara la Declaració Universal dels Drets Humans, que reconeixen igualment aquests drets. Això, com a ciutadans. Però com a catòlics, a més, tenim el Codi de Dret Canònic, que demana a tots els fidels que treballin per garantir el dret dels creients a l’educació religiosa per als fills. El debat sobre cultura religiosa l’hem afrontat, per exemple l’any passat amb un debat en què va participar una professora catòlica de Finlàndia, model de bona gestió educativa. Nosaltres no entene per què, aquí a casa nostra, no mirem a Finlàndia, on es garanteix també que les famílies musulmanes, jueves o evangèliques puguin tenir ensenyament religiós de la seva pròpia confessió. No té cap recorregut una matèria de cultura religiosa per a tothom, però sí com a alternativa a la confessional. Treure la religió confessional seria carregar-se un dret fonamental. I això és el que defensen els bisbes i els seus delegats d’Ensenyament, no només nosaltres com a sindicat.