L’ordenació de 5 nous preveres, aquest diumenge a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, ha estat aquest divendres el tema d’anàlisi del programa El Mirador de l’actualitat. En un ampli reportatge, els diaques Vicenç Martí (de 39 anys), Jordi Domènech (31) i Joan Mundet (25) han compartit amb els oients les seves impressions dos dies abans de convertir-se en nous sacerdots diocesans. “El meu camí vocacional va començar mentre exercia d’advocat, quan feia de voluntari al menjador de les missioneres de la Caritat, i l’advocacia no m’acabava d’omplir, situació que em va fer veure que Déu em cridava per al sacerdoci”, ha dit Vicenç Martí. Per la seva banda, Jordi Domènech ha comentat que és “d’una família cristiana” des de la qual va arribar a “plantejar-se el sentit de la vida per buscar una felicitat que no es troba a cap lloc que no sigui Déu”. “Lliurement trio ser sacerdot perquè em fa feliç i perquè em dona la gana”, ha conclòs. I Joan Mundet ha explicat que actualment col·labora “amb la Parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Hospitalet de Llobregat”. Després, ha comentat que es va plantejar, en un moment donat, “la pregunta sobre què vol Déu” d’ell mateix.

En un altre moment, Vicenç Martí ha explicat que viu aquest moment “amb agraïment, des de la consciència que arribar fins a aquí ha estat gràcies a l’ajuda de moltes persones, amb el testimoni, la pregària i altres maneres”. Ha admès que arriba amb “consciència de la importància del prevere, del qual s’espera que pugui fer molt de bé però que també pot fer molt de mal”. Martí ha reconegut que ha viscut la crisi del coronavirus “amb certa frustració” perquè, “amb el confinament, estàs molt limitat”, i ha conclòs que li hauria agradat “fer moltes més coses per les persones necessitades”. Finalment ha dit que entén la vocació “com una crida a ser instrument d’un amor més gran que tots nosaltres, que és el de Déu, en un món on tot és fugisser i provisional”.

Jordi Domènech ha dit que “la sensació predominant és sentir-se molt poca cosa però sabent que, amb la gràcia de Déu, es pot realitzar allò que ell demana”. Ha admès que es veu “superat per aquest ministeri” i que està “amb nervis i por, però alhora amb serenor, perquè es pot anar a tot arreu amb Déu”. Pel que fa a la incidència del Covid-19, Domènech ha comentat que s’ha dedicat més “a llegir, a estudiar, a resar i, en aquesta part final, a estar més amb la família”. El futur prevere ha definit la vocació com “la mateixa de sempre ara, tot i que la situació de manca d’inquietud religiosa requereix un sacerdoci més testimonial, amb l’entrega, tot això lligat a la gran il·lusió de ser instrument del Senyor, perquè molta gent el conegui en profunditat i sigui feliç”.

I Joan Mundet ha destacat que “l’ordenació és un esdeveniment que provoca molta alegria, perquè és la renúncia d’un mateix per donar-se als altres”. Igualment ha reconegut que està “una mica nerviós, però amb la necessitat de posar-se en mans de Déu”. Del coronavirus, ha subratllat que “la pandèmia ha permès una preparació millor per a l’ordenació, cosa important tenint en compte que la vida del prevere sovint és molt frenètica”. Ha dit que, així, “es va fent experiència i més coneixement, tant amb el Senyor com amb les persones que conviuen” amb la persona que s’ordena. Mundet ha conclòs que entén la seva vocació com un “posar-se a disposició de l’Església per ser a tot els llocs on el bisbe dipositi la seva confiança”, i s’ha compromès a prioritzar “la vida de pregària, sense deixar-la mai, per poder fer un servei profitós per al poble de Déu”.