Prop de 40 diaques de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa es van trobar dissabte 20 de gener, al Seminari Conciliar de Barcelona i molts d’ells acompanyats per les seves esposes i altres familiars, per celebrar la festa del bisbe Sant Fructuós i dels diaques Auguri i Eulogi, els primers màrtirs de la península Ibèrica, concretament a Tarragona l’any 259. Amb ells, també van participar-hi uns quants candidats al Diaconat, molts igualment amb les seves esposes, per completar un gran grup de prop d’un centenar de persones en total.
La jornada es va dividir en tres parts: una visita a l’edifici del carrer Diputació 231, l’Eucaristia i un dinar de germanor. Després d’una salutació del rector del Seminari, Salvador Bacardit, el formador Bernat Gimeno va oferir una completa explicació històrica, arquitectònica i artística d’aquesta gran obra, en funcionament des de l’any 1882 i que, en la seva concepció de centre de formació, emana de l’esperit del Concili de Trento de 1563.
Les torres, les ales, la planta en forma de creu amb la capella al mig, els jardins, la façana i tots els espais interiors i els claustres van ser la base de l’exposició, amb el gran grup reunit a l’Aula Magna. Després, es van fer passejades per grups al Museu Geològic, a les terrasses superiors i a dalt de la torre principal.
La missa, ja al migdia, va ser presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, que va tenir com a concelebrants principals l’arquebisbe del Quebec, el també cardenal Gérald Cyprien Lacroix, tot just després de cinc dies predicant exercicis espirituals per a una quarantena de preveres diocesans a Tiana, i els bisbes auxiliars Javier Vilanova i David Abadías. Durant l’homilia, Omella va reivindicar “la unitat per fer camí dins l’Església i al servei del poble, un camí que ens porta a Crist, el centre”.
En aquesta línia, va recordar que “aquesta unitat, en es diaques, s’ha de donar amb el bisbe sigui qui sigui, com Fructuós, Auguri i Eulogi van fer en la vida, en la fe i en el martiri”. El purpurat va subratllar que “els diaques són cridats al servei de l’evangelització del món, sempre en la caritat, perquè no hi ha res que es pugui fer bé sense amor”. Després va reconèixer que “sovint arriba el desànim perquè no es veuen els fruits, com passa quan sovint els fills i nets ja no volen anar a missa, i aleshores cal preguntar-se en què s’ha fallat”. L’arquebisbe de Barcelona va dir, en relació amb la realitat de la secularització, que “Crist és la veritable esperança”.
“Humilitat, paciència i esperança”
En un altre moment de la predicació, el cardenal Omella va comentar que “Jesús no tira la tovallola, sinó que fa una de les pregàries més boniques, quan envia una benedicció al Pare perquè ha revelat als senzills allò que ha amagat a savis i entesos”. Per alimentar aquesta esperança, va proposar llegir “el capítol 13 de l’evangeli de Mateu, que recull les paràboles del Regne, en una època, la de Jesús, molt marcada per la invasió romana de Palestina i per moltes sacsejades violentes i problemàtiques, com passa ara també”.
D’altra banda, l’arquebisbe de Barcelona va subratllar que “la humilitat, la paciència i l’esperança són les grans virtuts que ens sostenen en els moments difícils, com ens diuen les paràboles del sembrador, del gra de mostassa i del tresor amagat”. Finalment, Joan Josep Omella va invitar els diaques i les seves famílies a “demanar al Senyor que enforteixi la capacitat que dona a cadascú per ser evangelitzador, deixant-se tocar per ell i treballar les bones actituds des del testimoni”. També va recordar la imatge de “la barca de Pere que no s’enfonsa mai i que ens permet arribar a bon port, encara que sigui marejats per les sacsejades”.
CARDENAL OMELLA
“La humilitat, la paciència i l’esperança són les grans virtuts que ens sostenen en els moments difícils, com ens diuen les paràboles del sembrador, del gra de mostassa i del tresor amagat”
Després de l’homilia, tots els diaques presents van renovar les seves promeses ministerials de fidelitat, obediència al bisbe, compromís amb la predicació de la Paraula i servei a la caritat. L’Eucaristia es va completar en un clima fratern i festiu. En diferents moments, el cardenal Omella va agrair a Gérald Cyprien Lacroix la seva direcció dels exercicis espirituals per a preveres, que s’acabaven de fer entre el 14 i el 19 de gener. A més, va recordar que tots dos han tingut un tracte molt intens aquests últims mesos perquè coincideixen en el Consell de Cardenals que assessora el papa Francesc en temes de reforma de l’Església i en altres qüestions importants. Tant al final de la missa com durant el dinar, fins i tot Omella i Lacroix van intercanviar algunes bromes disteses sobre la llengua espanyola i la francesa, que parla habitualment l’arquebisbe del Quebec, tot i que també domina el castellà perquè va viure uns anys de missioner a Colòmbia.
La trobada es va acabar amb un breu cant d’acció de gràcies i també amb l’agraïment al Seminari Conciliar i a la Delegació d’Acompanyament i Formació del Clergat-Diaques. També cal destacar la participació dels prop de trenta candidats al diaconat que encara estan en període formatiu, guiats pel responsable de la formació dels candidats al diaconat, Mn. Josep Serra. Actualment, només a la diòcesi de Barcelona, hi ha 47 diaques permanents diocesans.
Seguint la rotació de les celebracions pels sants Fructuós, Auguri i Eulogi a les diòcesis de la Província Eclesiàstica de Barcelona, l’any vinent serà el torn de Sant Feliu de Llobregat.
