És un goig poder escoltar i dir que el sentit de la vida ens ve de les coses senzilles, i que, per arribar a ser algú, no fa falta l’orgull del poder ni el plaer que pot donar el voler ser superior als altres. Sovint vivim massa obsessionats per una cosa que ens corromp per dins i degrada les nostres relacions, com són l’orgull, l’egoisme, l’ànsia de poder, la injustícia, la violència, el domini físic i moral sobre les altres persones i les seves consciències. Tanmateix, Jesús diu “que no sigui així entre vosaltres!”. Per això, quan sentim aquestes paraules dels seus llavis, veiem el camí per on ens arriba la pau, sobretot la pau del cor. Aleshores, apareix la humilitat, que es fa servei per amor.

I Jesús, què ens proposa? Jesús posa la gent senzilla com a exemple dels qui li fan cas i acudeixen a ell. L’entenen els senzills i els humils de cor. Entre Jesús i ells és possible un diàleg sense paraules, una mirada neta, una intuïció ràpida. Si anem a l’Evangeli, el trobarem ple d’experiències que ens ho fan veure i que són un testimoni viu d’aquest encontre gratificant amb el Senyor. Coneixent-ho, podrem aprendre molt.

Descobrir i provocar la senzillesa, proclamada sortosa a les benaurances, és el que fa que Jesús exclami: “Us enaltesc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això, que heu amagat als savis i als entesos.” Una pregària com aquesta, de benedicció, lloança i agraïment adreçada per Jesús al Pare, és un model per a la nostra pregària, sobretot quan descobrim que al nostre voltant existeixen persones “netes de cor”, la vida de les quals els capacita per “veure Déu” (cf. Mt 5,8) i en són testimoni viu.