S’acaba de presentar la instrucció pastoral Un Déu de vius, sobre la fe en la resurrecció, l’esperança cristiana davant la mort i la celebració de les exèquies. Aquest document es va aprovar en l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), celebrada del 16 al 20 de novembre passat.
En aquesta instrucció pastoral, els bisbes recorden les veritats fonamentals del missatge cristià sobre la resurrecció i la vida eterna, així com suggeriments per a l’acompanyament de les persones que pateixen per la mort d’un ésser estimat: “L’atenció i proximitat en els moments difícils del dol és una acció pastoral de l’Església que requereix una preparació, una formació i una espiritualitat adequada. Desitgem que les celebracions exequials siguin signe de l’autèntica esperança cristiana i ajudin els fidels a créixer en ella.”
En aquest sentit, el document manifesta que “l’anunci de la mort i resurrecció de Jesucrist constitueix el nucli de la fe cristiana i el fonament de l’esperança”.
El text es divideix en quatre apartats i un apèndix. En la primera part, “La situació actual i els reptes pastorals”, els bisbes afirmen que en les darreres dècades la societat ha viscut una transformació profunda en la vivència de la mort i en la manera d’afrontar-la. Subratllen que, davant de circumstàncies dramàtiques que vivim a causa del Covid-19, “veiem actituds de generositat, servei i solidaritat que mostren el millor que hi ha en el cor de l’ésser humà, que dignifiquen les persones i la societat i que enforteixen la fraternitat. En aquests casos, s’ofereix ajuda psicològica a les persones perquè gestionin les emocions, però socialment i culturalment s’evita la qüestió de Déu. Però tot i que molts posen en parèntesi la fe, en aquests moments dolorosos sol·liciten la presència de l’Església i el seu acompanyament”.
A la segona part, “La fe de l’Església”, s’explica que la fe en la resurrecció de Crist “constitueix el fonament de la nostra esperança”. Davant de la mort, “la presència i la proximitat de l’Església al costat de les persones que pateixen la mort d’un ésser estimat és un signe eloqüent de misericòrdia i d’esperança”. Així, se subratlla la importància de ser a prop de qui pateix, de compartir el seu dolor i de no banalitzar l’esdeveniment de la mort i el patiment que comporta.
El tercer apartat, “Acompanyar en el moment de la mort”, destaca que es tracta de tot un repte: “No pot haver-hi autèntic consol cristià si no s’anuncia fidelment el contingut de la fe.”
En el darrer punt, “Celebrar les exèquies cristianes”, s’apunta que “la celebració de les exèquies i la pregària pels difunts han de manifestar amb claredat la fe en la resurrecció i l’esperança cristiana en la vida eterna”.
Els bisbes indiquen que els signes i la celebració de les exèquies han de manifestar el respecte i la veneració deguts al cos del difunt, i que no hi ha raons doctrinals per prohibir la cremació. Amb tot, es recomana “insistentment que els cossos dels difunts siguin sepultats als cementiris o en altres llocs sagrats”.
El document sosté que el centre de les exèquies cristianes és “Crist Ressuscitat i no la persona del difunt. Els pastors han de procurar amb delicadesa que la celebració no esdevingui un homenatge al difunt” i recorda que les exèquies són incompletes sense la celebració de l’Eucaristia.
