El P. Alexandre Olivar Daydí, benedictí, ha estat investitdoctor honoris causa per l’Ateneu Sant Pacià a proposta de la Facultat deTeologia de Catalunya. Aquest títol és doblement honorífic perquè és elreconeixement a una llarga trajectòria recercadora i alhora un homenatge a unmonjo venerable: el P. Alexandre, de 98 anys, és el més ancià de la comunitatbenedictina. En rebre l’anell de mans del Gran Canceller, cardenal Omella—emblema del privilegi de signar i segellar els dictàmens i consultes— va direspontàniament: «És el primer anell que porto en la meva vida.» Alexandre(Lluís) Olivar, nascut a l’Eixample de Barcelona el 1919, porta 82 anys de vidamonàstica i 75 de prevere i es manté encara en plena lucidesa, com va quedarpalès en les paraules aparentment improvisades que volgué dir al final del’acte plenes d’humor desinhibit i de saviesa.
És lloable que l’Església reconegui els fills que li handedicat la vida. La impecable laudatio (lloança dels mèrits) fou pronunciadapel professor Joan Torras Billoch, que va glossar la trajectòria acadèmica delP. Olivar com a patròleg i liturgista. El P. Olivar és internacionalmentreconegut pels seus estudis sobre Pere Crisòleg i el més gran especialista quehi ha sobre la predicació cristiana antiga. D’ell digué, «fou un pastorespiritual que complia molt bé el seu deure d’explicar la Sagrada Escriptura,començant pel sentit literal, per passar tot seguit a la recerca del sentitprofund i acabar amb les aplicacions pràctiques per a la vida».
La lectio (la lliçó magistral), basada en un article del P.Olivar, portava el suggestiu títol de La litúrgia a Catalunya ara fa mil anys ifou llegida pel P. Ignasi Fossas, prior del monestir, que prèviament la recollíde mans del P. Olivar. Entre moltes d’altres dades interessants la lliçóconclou que els narbonesos aclimatats, esdevinguts «pre-catalans», obraren ambllibertat i en moltes coses que afectaven la seva idiosincràsia, «els cristiansd’aleshores saberen resistir. Fins i tot crearen una notació musical pròpia perals cants litúrgics, notació que des de Dom Maur Sablayrolles ha rebut el nomde “catalana”». Segons el P. Olivar, «la llibertat de creació o d’improvisaciói d’organització en el camp de la litúrgia perdura molt viva fins al segleXII». Hom es pregunta si avui aquesta llibertat perdura i en quin sentit.
Catalunya Cristiana se suma a aquest merescuthomenatge i dedica al P. Olivar el Primer Pla d’aquest número sobre música ife, elaborat per Joan Andreu Parra, que glossa la importància i la vigència delcant litúrgic.
