Quan llegireu aquest article, ja haurà començat un nou any litúrgic. Visquem-lo com un do de Déu per cadascú i per les comunitats. Direu: «Sempre és el mateix.» No, no hi cap any litúrgic igual. És sempre nou. Tancar-nos a la gràcia d’un nou any litúrgic és tancar-nos a la mateixa gràcia de Crist, que té la capacitat de renovar-ho tot. Obrim-nos, doncs, humilment a la gràcia d’un nou any litúrgic.

 El misteri de Crist, és una mina d’or que, com més l’aprofundeixes, més filons d’or hi trobes. No és, per tant, un altre Nadal, sinó la gràcia d’un nou Nadal. Què en sabem nosaltres de la gràcia que el Senyor està disposat a donar-nos? És que hem de viure pensant que Ell ja no ens pot donar res més? No seríem cristians, si veritablement fos així. Els cristians vivim de començament en començament, fins a la plenitud de la vida eterna, on la caritat serà consumada. Si  vivim en una  actitud humil de pregària, la Paraula de Déu adquireix noves ressonàncies i la comunió eucarística esdevé més íntima i transformant.

 Celebrem la litúrgia de l’Església amb el cor. Que cada pàgina del Leccionari que passem resti escrita dins del cor i en la memòria espiritual. És en cada Eucaristia que l’Església neix i es constitueix com a Cos de Crist. Recordem-nos de l’antic principi: l’Església fa l’Eucaristia i l’Eucaristia fa l’Església, en el sentit que la crea i la manifesta. Que tota l’Església celebri l’Any litúrgic, oberta als dons que el Crist ens vol donar. Fem-ho amb alegria i conversió de cor. Abans que tot preguem, després ja farem. Deixem que la gràcia ho inundi tot i després, només després, el Senyor, farà meravelles. I tinguem fe en la Paraula de Crist que va més enllà del món que passa, i nosaltres amb ell, i dura per sempre. Queda bellament expressat en l’embolisme del Pare nostre, quan diem: «Mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Crist, el nostre Salvador.»