Crec que tots n’hem d’aprendre i molt, i perquè això sigui un fet, n’hem de voler aprendre. No em refereixo al llenguatge de signes —que també seria ben necessari—, sinó a la voluntat prioritària d’estar atents a les persones sordes, aparentment els més oblidats perquè externament no apareix visible la sordesa com són perceptibles altres discapacitats. Donar-se a entendre amb unapronunciació clara, feta d’unllenguatge senzill i clar, amb tendència a la profunditat de les expressions i amb gestos fàcilment entenedors. No és sols qüestió d’educació, sinó d’empatia, de voler i saber posar-se al nivell de l’altre.
Hem tingut l’oportunitat d’acollir recentment a Barcelona les XXIV Jornades de la Pastoral del Sord…
Si vols seguir llegint l’article del bisbe Sebastià Taltavull, clica aquí